El consultori

Hola, No sé ben bé per on començar, però sento que necessito posar en paraules tot el que em passa per dins. Fa temps que porto una lluita constant amb el meu cos i la meva ment. M’he fixat molt en el meu pes, en la imatge que veig al mirall, i això m’ha començat a controlar més del que voldria admetre. A vegades penso que estic en control, que tot això és només una dieta o una manera d’estar millor, però després em sento atrapada i cansada. No és fàcil explicar-ho, perquè tothom pensa que ho tinc tot controlat: a casa, a l’institut, amb els amics... però la veritat és que em pesa molt aquesta pressió. Els meus pares esperen que sigui perfecta, que tingui bones notes i que no falli, i això fa que em senti sola amb tot això que em passa. No vull preocupar-los, però a vegades m’agradaria que em veiessin i entenguessin que no és tan senzill. [31/10, 20:49] ChatGPT: El tema de menjar és el que més em fa patir. Vaig començar a controlar-me perquè volia sentir que tenia poder, però ara em sembla que m’està controlant a mi. Em passo el dia pensant en què menjar, en què no, i això no em deixa gaudir de res més. També faig molt d’exercici perquè sento que si no, engreixo, però alhora això em cansa i em deixa esgotada. Sé que alguna cosa no va bé, però tinc por. Por de perdre el control de veritat, por que em facin deixar el que més m’agrada: la dansa. Por que els meus pares s’enfadin o es preocupin massa. Por que em jutgin o que la gent em vegi diferent. Aquest sentiment em fa sentir atrapada, com si no pogués ser jo mateixa. Voldria trobar la manera de sentir-me bé amb qui sóc, amb el meu cos, amb la meva ment. Però no sé per on començar. Gràcies per llegir-me.

Hola! Moltes gràcies per la confiança i explicar-nos el que sents. Sé que és difícil posar paraules a tot el que et passa per dins i el fet que ens hagis escrit mostra una part de tu que vol cuidar-se i trobar ajuda.  

Pel que dius, fa temps que tens una lluita constant entre la teva ment i el teu cos, imagino que no deu ser gens fàcil. Quan el cos i el menjar es converteixen en una manera de buscar control, sovint és una alarma interna molt intensa que ens indica algun malestar: molta pressió, por a que em jutgin, treure bones notes, que et facin deixar la dansa…No és culpa teva, i tampoc és una qüestió de “voluntat” o “control”, sinó una senyal que necessites suport. Aquest control que sents activa mecanismes d’evitació, que et permeten alleugerir l’angoixa a curt termini, però a la llarga, només la mantenen i empitjoren el problema. El fet de controlar el menjar o el cos, al principi pot donar una sensació de poder, però amb el temps, acaba convertint-se en un malestar i sensació d’estar atrapada. El primer pas no és “deixar de controlar”, sinó començar a entendre què t’està passant i cuidar-te amb amabilitat. Això, tu ja ho estàs fent ara, escrivint-nos.  

M’agradaria que recordessis que no estàs sola, segurament t’ajudi parlar això que et passa amb els teus pares, amb algun amic o amiga, amb alguna persona de confiança. Per altra banda, ja que ens has demanat ajuda i si necessites que en parlem amb més detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i et podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la teva trucada, una forta abraçada!!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!