El consultori

Holaa, fa 5 anys,aquest el 6è que sento que res va be,que poca gent,per no dir ningú m’arriba a entendre,a estar sempre al meu costat, ja molt cops que sento que no sóc suficient en res ni per ningú, no arribo a sentir plenament la felicitat,només instantaniament com si només dures un ratet,ja dies millor i pitjors pero sempre vull sortir corren cap a on?no ho se només no estar aquí. No ser capaç de sentir-me be durant un dia, tant amb mi com amb el món i nose si aixo es fer-se gran i acostumar-se a la vida,a les rutines.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

Primer de tot, la felicitat és un objectiu que mai podrem aconseguir. Moments de felicitat si que són possibles, i estar més o menys content amb la teva vida també, però allò que en diuen felicitat de estar cada dia content, és impossible.

Tots tenim estats emocionals canviants, a vegades ens llevem contents, a vegades ens passa alguna cosa i ens posem tristos, i així va passant la vida.

És veritat que fer-se gran és difícil i comporta madurar en molts aspectes en els que a vegades no tenim ganes de madurar o simplement no ens veiem preparats, però la roda de la vida i les circumstàncies ens hi porten. Sé que dius que ningú t’entén, però parles amb algú d’això? Has provat de dir com et sents a els teus amics? i als teus pares? Intenta obrir-te i deixar anar tot aquest món que tens a dins, segur que hi haurà algú que, encara que no t’entengui del tot, li interessarà. 

A més per mantenir-te motivada, és important que t’obliguis a fer coses que t’agraden, almenys un cop per setmana, per sentir aquests petits moments de felicitat dels que parles.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!