El consultori

Tothom diu que soc bonica i que estic flaca, pero jo no ho sento aixi, vec totes les meues inperfeccions i cada cop em sento pitjor, no puc fer res, no puc explicar-ho a ma mare ja que ella diu que aixo son tonteries i mon pare no existeix, no puc confiar en ningu i la meva educadora i el meu psicoleg no semblen ajudar molt, em sento molt malament amb jo mateixa i cada cop que vec la balança o m'alegro perque els numeros baixen o ploro pk pujen i llavors tinc mes ganes de deixar de menjar, no se que fer, porto aixi 5 anys

Hola! Moltes gràcies per la confiança i explicar-nos com et sents. Sé que és difícil posar paraules a tot això, i el fet que ho hagis fet mostra una part de tu que vol cuidar-se i trobar ajuda.  

El que expliques no són “tonteries”, aquesta sensació de no sentir-te bé amb el teu cos, de mirar-te i veure només imperfeccions, de controlar el pes i l’alimentació, és un dolor real que es mereix ser escoltat. Sovint, moltes persones que passen per situacions semblants senten que els altres no ho entenen o que minimitzen el que viuen i això fa que el malestar encara s’intensifiqui més, ja que et pots sentir més sola, però no ho estàs. 

Quan dius que fa cinc anys que et sents així, entenc que és un pes molt gran per portar sola. I encara que ara et sembli que no pots confiar en ningú, no has de passar per això sense suport. Si el teu psicòleg i educadora no t’estan ajudant com necessites, és important poder-ho dir: pots explicar-los com et sents després de les sessions o demanar un altre tipus d’ajuda o a un professional amb experiència específica en TCA. De vegades cal trobar la persona o l’espai adequat perquè el tractament funcioni millor. Per altra banda,  ja que ens has demanat ajuda i si necessites que en parlem amb més detall, et proposo que ens contactis a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i et podrem orientar. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09.

I mentre busques aquesta ajuda, vull que sàpigues una cosa important: treballar l’autoestima és un procés lent però molt important. Pots començar per escoltar-te amb més amabilitat, intenta parlar-te com ho faries amb una amiga que estimes, sense jutjar-te tan durament. També és essencial recordar que el teu valor no depèn del teu cos ni del teu pes: ets molt més que això, i tens moltes altres qualitats que et defineixen. I, sobretot, intenta tenir cura del teu cos des del respecte i no des del càstig: menjant, descansant i movent-te per sentir-te millor, no per controlar-te. Són petits passos, però cada un d’ells t’ajuda a recuperar una relació més sana amb tu mateixa.

Moltes gràcies per escriure’ns i esperem la teva trucada! Una abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!