El consultori

Sento que no puc menjar amb tranquilitat, cada cop que menjo sento culpa i necesitat de compensar-ho amb ayunas i exercici, la meva educadora diu que no es considera TCA fins que no m'ingresen per baix pes i no m'esta proporcionant ningun tipus de ajuda i el meu psicoleg em veu 10 min dient que com dic que estic be que ja ens veurem en 3 mesos. Que faig?

Hola bonica!

Primer de tot, gràcies per confiar i explicar com et sents. El que expliques no és gens fàcil, i que ho diguis ja és un pas important. 

Menjar amb culpa, sentir necessitat de compensar amb dejunis o exercici, i tenir pensaments constants sobre el menjar i el cos són senyals d’alerta importants, encara que no hagis perdut pes o no t’hagin ingressat. Els trastorns de la conducta alimentària poden aparèixer en qualsevol pes, i com més aviat es demana ajuda, més fàcil és recuperar-se. A més, el patiment emocional i la relació amb el menjar ja són raons suficients per rebre ajuda.

Em sap greu que no t’estiguis sentint acompanyada com necessites. El que et passa no és “massa poc important” ni “no suficient greu”. La teva salut mental importa, i tens dret a rebre ajuda adequada.

En primer lloc, et recomanaria explicar-li a la teva educadora i el teu psicòleg amb calma però fermesa, que aquests pensaments i conductes estan afectant la teva vida i que necessites més suport i seguiment. Si no et sents escoltada, demanar canvi de professional o una segona opinió. És totalment vàlid.

També et pot ajudar comentar-ho amb alguna persona adulta de confiança (família, tutor/a, referent al centre), i li pots demanar que estigui amb tu durant els àpats (sense comentar ni jutjar-te) perquè et puguin ajudar a fer passos i estiguis més acompanyada.

Per últim, si tens accés, posar-te en contacte amb serveis especialitzats en TCA o ens pots contactar a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia per parlar-ho amb més detall i orientar-te per canviar aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. 



No has de passar per això sola. I que demanis ajuda no vol dir que exageris, sinó que estàs escoltant el teu cos i la teva ment, i això és un signe de força.

Una abraçada molt forta, i gràcies per confiar.

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Maria Font i Paula Pérez, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!