El consultori

Hola Jo soc un noi amb problemes pel menjar. No pel meu físic (encara qye no m’agrada perquè tinc cos de noia) El cas es que em costa molt menjar. Jo prometo que intento menjar, pero em dona molta ansietat. Sovint faig veure que menjo i després ho escopeixo al paper I igualment deixo menjar al plat. He arribat a desmaiar me per haver menjat massa poc. Actualment vaig amb una psicòloga i se suposa que estem treballant això del menjar, pero no funciona. El que em diu es “Si saps que et costa menjar pero has de menjar la solució es fàcil, oi? Menja mes” Sempre diu el mateix, com si fos tan fàcil Que se suposa que he de fer?

Hola! Moltes gràcies per la confiança i explicar-nos el que et passa. El que expliques que et passa amb el menjar, és molt seriós i no es tracta que no tenir força de voluntat, de vegades l’ansietat davant del menjar pot arribar a ser tan forta que el cos i la ment prenen l’única sortida que coneixen, l’evitació. Això, però, no és culpa teva i no és qüestió de “simplement menjar”, tant de bo fos tan fàcil.  Estic convençuda que intentes menjar tal com et diuen i entenc que les frases que et diuen, “si has de menjar, menja”, per a tu no et serveixin i són invalidants d’això que t’està passant. Pel que dius, sembla que el menjar està associat a una alarma interna molt intensa que et genera malestar: potser sents por de sentir-te malament, por a la pèrdua de control, vergonya, culpa, o potser algun conflicte amb el teu cos o la teva identitat de gènere. Aquesta ansietat que sents activa mecanismes d’evitació (fer veure que menges, llençar el menjar), que et permeten alleugerir l’angoixa a curt termini, però a la llarga, només mantenen i empitjoren el problema. El fet de desmaiar-te per no menjar suficient és una clara senyal d’alerta: tant tu com el teu cos esteu patint. Dius que ho parles amb la teva psicòloga, però em preocupa que només et digui “menja més” sense treballar molts altres aspectes, com per exemple la incomoditat respecte al teu cos perquè la insatisfacció corporal i la disfòria poden alimentar conductes alimentàries alterades. Expressa-li tot el que t’està passant i si la resposta continua sent vaga, considera buscar un professional amb experiència específica en TCA. També et pot ajudar parlar això que et passa amb els teus pares o amb alguna persona de confiança i li pots demanar que estigui amb tu durant els àpats (sense comentar ni jutjar-te) i puguis sentir-te acompanyada. Per altra banda,  ja que ens has demanat ajuda i si necessites que en parlem amb més detall, et proposo que ens contacteu a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i us podrem orientar per a poder canviar tota aquesta situació. Pots escriure a consulta@acab.org o trucar al telèfon 93 454 91 09. Esperem la vostra trucada, una forta abraçada!!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!