Bon dia, Quan era petit un familiar meu sempre m'obligava a que li mengés el penis i poc a poc va anar a mes, tambe em follava pel cul (jo soc un noi) i si deia que no em picava. Obviament tenia molta por i no em quedava unaltre que acceptarho i ferho. Ara mateix han pasat molts anys d'aixo pero sincerament nose que fer, sempre ho recordo i no ho supero. Jo era menor d'edat i ell tambe pero ara no el puc ni veure, perque li tinc un asco impresionant. La merda es que casi cada setmana fem dinars familiars i l'haig de veure... i fer veure com si mai m'hagues violat... Nose nescesitava exolicarho a algu... A la familia mai vaig dir res aquell moment per por... capaç si ves dit algo avui no estaria aqui... perque em tenia un asco impresionant ell a mi... Nose enserio Gràcies
Hola,
Gràcies per compartir el que has viscut i gràcies per confiar en nosaltres. Compartir-ho és un primer pas molt important. Explicar una experiència com aquesta no és gens fàcil i volem que sàpigues que no estàs sol i que malauradament hi ha moltes altres persones que s'han trobat en una situació similar a la teva i per aquest motiu existeixen serveis especialitzats gratuïts que acompanyen persones que han patit algun tipus de violència sexual.
El que et va passar és un abús sexual, concretament una violació, i encara que tant tu com l’altra persona fóssiu menors d’edat, continua sent violència sexual i no té cap justificació ni redueix la gravetat dels fets. El fet de viure una experiència com la que expliques, i a més, sent menor d'edat, pot deixar unes seqüeles molt importants a nivell mental, psicològic, comportamental i social.
També és molt comprensible que sentis fàstic i que et resulti insuportable haver de veure aquest familiar als dinars (intenta dins del possible intentar evitar aquests espais, si més no, mentre la ferida estigui tan oberta). Dir-ho a la família en aquell moment era pràcticament impossible. Quan ets petit i et fan mal d’aquesta manera, la por i la confusió són tan grans que el silenci és sovint l’única manera de sobreviure i protegir-te. Però ara, que ets adult i has pogut posar-hi paraules, estàs fent un pas molt important.
Des d'aquí et recomanem que contactis amb un dels serveis gratuïts que t'apuntem a continuació, perquè t'acompanyin en aquest procés i et puguin resoldre tots els dubtes que tinguis, per no haver-ho de passar tot sol.
Un d’ells és la Fundació Vicki Bernadet, a Barcelona. Ofereixen un servei d'atenció terapèutica que està orientat a donar suport i atenció a les persones que han patit abusos sexuals infantils i a les seves famílies. Aquest servei inclou atenció terapèutica individual, grupal i sessions d'orientació psicològica individual o familiars a llarg termini (possibilitat de fer-ho online). També ofereixen assessorament legal. Et deixem el contacte: 93 318 97 69, correu: info@fbernadet.org i la pàgina web: fbernadet.org.
T’animem molt a escriure’ls o trucar-los. Pots dir simplement que vas patir un abús quan eres petit i vols suport. T’atendran amb molta cura i respecte.
També tens disponible el telèfon gratuït, anònim i disponible 24h d'Infància Respon (116 111), on pots parlar amb professionals que t’orientaran amb confidencialitat.
Si tens alguna persona de confiança (un amic, parella, familiar o professional), pot ser molt alleujador començar a parlar-ho amb algú. No ho has de passar sol.
Qualsevol cosa, estem aquí.
Esperem que et sigui d'ajuda i t'enviem una abraçada molt gran!
@psico_crisalbo
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat.
Moltes gràcies per la teva consulta!
