El consultori

Hla, nose si em podeu ajdar. Fa anys q quan estic trista o ratllada necessito menjar basura. En plan no ho faig cada dia, pro 1 cop cada 2 setmanes segur q cau algo. Es lo unic q em fa sentir bé . Sempre acabo amb pizza. Son +1000 calorias en 1 sol apat. Fisikament tinc cuixes i malucs amb bastant greix i cada cop veig panxa i michelins i m’agobio. Nose com canviar aixo pk es un vici i em dona satisfacció.

Hola! Primer de tot, gràcies per escriure’ns i explicar com et sents. Ens expliques que sovint menges menjar no del tot saludable perquè t’ajuda a sentir-te millor. Moltes persones, especialment en moments d’estrès o tristesa, senten aquesta necessitat de menjar coses que els reconforten. I això, no vol dir que tinguis un problema ni que siguis dèbil: vol dir que el teu cos i la teva ment estan buscant una manera de calmar-se quan alguna cosa no va bé o se sent malament. De vegades creiem que el problema és “no tenir suficient força de voluntat”, o que “mengem massa” o “no sabem controlar-nos”. Però és ben normal que quan estàs trista, enfadada o “ratllada”, el cervell busqui una sensació ràpida de plaer o seguretat. I resulta que els aliments més grassos o ensucrats, com la pizza, activen les zones del cervell que ens fan sentir millor per uns moments. Menjar per calmar la tristesa, l’ansietat o la soledat és una estratègia que, en alguns moments, et pot ajudar a transitar  una emoció difícil i és una manera que té el cos de protegir-nos. El problema apareix quan només tenim aquesta eina per regular-nos i sentir-nos bé. 



Entenem perfectament quan dius que et mires al mirall i no et veus del tot bé. És molt freqüent sentir-se així, a l’adolescència i sobretot perquè vivim en un entorn que ens bombardeja constantment amb imatges de cossos ideals i poc realistes. Vivim envoltats del missatge que repeteix que només hi ha una manera “correcta” de tenir un cos per sentir-nos valuosos. Però això no és cert. Els cossos són immensament diversos i no existeix un cos correcte i un que no. El teu cos mereix respecte encara que no t’agradi del tot . Pensa que el greix no és un enemic: és una part natural i necessària del cos humà i el teu cos MAI defineix el teu valor, ni la teva bellesa, ni la teva vàlua com a persona ni tampoc cap àpat o aliment que mengis et defineix.



No es tracta de deixar de menjar aquests aliments o controlar el que menges, sinó de entendre millor què és el que hi ha darrere de cada moment. També pots provar de buscar altres maneres de trobar aquest confort: escoltar música, sortir a caminar, escriure, respirar profundament, etc.  I si ho necessites, també pots parlar de tot això amb algú i et pugui ajudar a tenir més eines per sentir-te bé i tranquil.la. Et convido a seguir-nos al perfil @estimatbe de Instagram. Una abraçada molt gran!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!