El consultori

Bona tarda i gràcies pel vostre temps i vocació anticipadament. Deu ser estrany atendre a algú de 25 anys que no es pot dir precisament un "adolescent" a hores d'ara. Igualment, un té curiositat pel que hàgiu de dir respecte a la meva situació certament particular. Sempre havia sigut una persona molt extravertida, efusiva i altruista amb tothom. La meva personalitat centrada en les arts i el coneixement, amigable i pacifista, va atreure les burles i la necessitat d'imposició tant d'assetjadors escolars a la meva classe com de falses amistats que només m'empraven per aconseguir oportunitats romàntiques o contactes. Sempre havia sigut una persona de per si acostumada a jugar sol a videojocs, tocar sol el seu instrument, escriure i llegir sol, cantar sol, sense compartir res a ningú per tal d'evitar més problemes o comentaris desagradables. Si he de posar un temps a això, podria dir que arriba quasi al 50% del temps que he estat viu. Porto d'ençà que tinc memòria veient com totes les situacions en què intento aplicar el millor que puc oferir només m'aporten problemes, i mai havia tingut la sensació que sento ara mateix. El meu desig de compartir, de crear una família o un grup d'amistat s'ha suprimit al complet. No he tingut el privilegi de tenir experiències d'amistat o d'afecte on jo em pugui considerar una prioritat o ni tan sols desitjat per una cosa que no sigui la meva llum i bondat. No vull arriscar la poca bona fe que em queda amb persones que han gaudit més que pensat. Tot el que puc fer ara és agafar la bandera de la docència i intentar que cap noi o noia se senti com jo durant tots aquests anys. Ja ni tan sols estic buscant més diners, més amics, més plaer o amor. Tot el que desitjo és poder sentir que encaixo a algun lloc per la meva forma de ser. Simplement, poder donar tot el coneixement, paciència, amor i calidesa que ara intento aprendre a donar-me a mi mateix. Segueixo avançant tenint més clar que mai que el món de l'amistat o de l'amor no estan fets per una persona com jo. Sento massa, intento massa, procuro massa, penso massa i em centro massa. Tot el que se m'ha ensenyat com a home és que he de passar de tot, tenir plans B, no dir tota la veritat mai, ser promiscu per gaudir, estar amb gent per gaudir. I havent escollit el camí contrari a tot això tinc clar per què ens ho volen ensenyar tan aviat; però encara així prefereixo morir sol que aplicant unes idees que no són les meves. Estic trencat perquè encara el buit que sento a dins, em nego a recórrer a la promiscuïtat o al menfotisme social per sentir-me poderós i superar-ho tot. Però es vulgui o no, la solitud, el fet de veure com els altres gaudeixen de l'amor i la calidesa, les constants crítiques de gent que ha posat banyes o trait a persones, les normalitzacions de tothom davant d'actes que estan genuïnament malament... No tinc les forces per apropar-me, relacionar-me i ni molt menys confiar en cap persona.

Hola consultor!

Gràcies per escriure’ns! Quin text més profund, fa reflexionar molt sobre les relacions i la bondat de les persones.

No ets l’únic de més de 20 anys que ens escriu, estem molt acostumades a rebre consultes de gent d’edats diverses, és un espai lliure per compartir i agraïm que ho hagis fet.

Com tu bé has dit, el fet de “ser diferent” va fer que a l’escola o a l’institut no ho passéssis del tot bé amb els teus companys, ja que la teva “manera de ser” era motiu de butla. Malhauradament, això continua passant cada dia, i un fet curiós és, que molts dels que heu patit bullying a l’infància/adolescència us convertiu en professors amb una missió molt clara: prou patiment a les aules. Això és fantàstic i tant de bo tots els professors tinguéssin aquests valors!

D’altra banda, si et fixes en el teu discurs, és un discurs totalment pessimista i derrotista, et posa en una situació de “no ser capaç de”, i això afecta molt a l’autoestima i a l’amor propi.



Tens raó, hi ha gent dolenta al món, i hi haurà gent que ens farà mal, però els estudis diuen que les relacions socials són bones per l’ésser humà. Si, també és sa saber estar sol i gaudir del temps amb un mateix, però relacionar-nos ens aporta moltes eines per sobreviure i per créixer com a persona. Si t’aïlles completament, et serà molt dificil confiar amb altres persones, i no tan sols confiar, fins i tot se’t pot fer difícil parlar.

No has de renunciar a la teva forma de ser per poder tenir relacions socials. Pots ser tu mateix, i a qui no li agradi, que se’n vagi, no els necessites. Però tal i com hi ha gent dolenta al món, també hi ha gent molt bona, i et desitjo de tot cor que algun dia te’ls trobis pel camí.



Una abraçada

Estrella Dorca - psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!