El consultori

Bon matí, Primer de tot, moltes gràcies per la feina que feu a aquest consultori. He anat llegint varies i m'he sentit identificada amb algunes. Era sols per desfogarme i si teniu cap consell ho agrairia de veres. Fara 1 any vaig acabar la carrera, era el que sempre havia volgut fer i estic en 2 opcions. Opció A feina prestigiosa en el mateix lloc mes o menys on estudiava (esta prop) pero molt competitiva (moltes hores, plaça molt tard despres de mooolts anys allí) pero se q vull provarho pq si no sempre em quedaria amb el dubte. O opció B (q es el q pasaria si el pla A fallara o no m'agradara tant) opositar a la meua feina i el risc de q poden q m'envien mes lluny encara fins poder arrimarme on jo visc. Se que d'uba manera o altra seria feliç, pero quan estudiava i respecte al plan A em mata el transport, soc de l'Alt Penedés i se amb certesa que si el Pla A funciona haure de ferme un cotxe amb les despeses que suposa. La cosa es q no se si es pq tinc 22 o q coi però em dona tot por??? Tinc una incertesa brutal, por a equivocarme de camí, de plan, de cremarme i tornarme apatica. Procure ser optimista cara al futur (es complexe a voltes, pero com van dir a una consulta aixo va a decades, hi han decades millors i altres pijors). La questió es q no la vull cagar, no vull q em pase res pero alhora vull experimentar. Vec les 2 coses, gent del meu poble q treballa al poble i estan superbe pero sempre tingeren el dubte de fer mes coses abans d'anar ahi, per l'altra part gent que com jo tb s'ha d'anar fora i va desplaçantse, els agra el q fan pero envidien? Als q treballen prop de casa. En canvi els joves estem com perduts, cada u va provant coses, cada u em diu una cosa. Jo si pugera jsjs miraria on estaria d'aci 20 anys i ja em quedaria mes tranquila. Pero se q no pot ser, q haure de lidiar en aixo, pero i si el Plan A es l'unic q em plena de veritat i em lleva temps d'oci per tema transport i no puc pasarho amb la meua familia. Al reves igual q pasa su al Plan B estic perfecta pero intelectualment, vocacionalment no es el q m'ompli??? Jo valore molt quedarme al poble pero tb vull experimentar i probar coses, obviament viure a un pis esta descartadisim, la meua familia i jo ja fem prou esforços per traure endavant la economia de la casa nostra. Tb un dubte q em va deixar un amic meu, q pasa si per triar el Plan A o B perc l'oportunitat de coneixer l'amor de la meua vida? (Tot i q jo no crec en aixo, es un dubte q un amic meu es va fer una volta) En fi era aixo, perdoneu q em recomaneu fer???? Crec q tinc por de q el Plan A m'agrade i haja d'anar i tornar en cotxe toooots els dies.... En fi, se q segurament imagine espere q cap als 30 la cosa s'aclare mes? No se, un caos i lio de dubtes. No la vull cagar en la meua vida o ser pijor persona o deprimirme. Moltes gràcies i perdoneu per la rallada mental.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

És molt comú sentir aquesta por i aquesta incertesa en una situació com la teva. Acabes d’acabar una etapa (estudis) i toca entrar al món laboral, i si, pot fer por. Però ja saps que la por només existeix als nostres caps i ve de la inseguretat i la por al fracàs.

Ara, a diferència de l’època dels nostres pares, la feina que escollim no serà sempre a la que ens tocarà treballar tota la vida, ja que ara els joves estem molt més oberts a canvis de rumb.

El meu consell és que et dirigeixis a allò que més et motiva (encara que faci por), fins que no ho provis no sabràs si t’agrada o no. Cada dia hauràs d’agafar el cotxe i això et Sempre seràs a temps a renunciar i a canviar, no és res dolent, és simplement anar aprenent què vols per la teva vida. Per tant, comença pel pla A, i si aquest no funciona, tens la gran sort que ja has pensat en un pla B! Així que ho tens tot bastant cobert.

Endavant, confia en tu!

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

www.estrelladp.com

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!