El consultori

Hola, escric perque jo des que vaig entrar al instiut fa dos anys, vaig començar a mirarme mes el cos i a odiarlo mes. Al principi no feia res, nomes em sentia malament quan hi oensava. Pero aquest estiu, de 2n a 3r, vaig començar a obsesionarme molt més que abans. Però a la vegada puc no esmorzar y després de dinar no parar de menjar fins a berenar. I després em sento fatal i em fico els dits a la boca per vomitar tot, pero de moment no ho he aconseguit. A mes a mes, faig un esport molt perfeccionista i que es important ser prima, i amb cames llargues, faig ballet. I jo se que hi ha moltisimes ballarines qye no son així, però em sento fatal. No puc més. És horrible viure així. A mes, sem esta juntant tot: les notes estan baixant una mica, la crisi mundial em fa molta por, a dansa no em va tan i tan bé... Jo només vull tornar a ser feliç. Només això. Pero no puc. M'agradaria ser una nena, com abans, que menjava feliç i després es passava la tarda amb els amics i no tenia problemes amb ningú ni res, o no ho notava. Gràcies per ser el recurs de molts i moltes de nosaltres quan no sabem a qui acudir, no pareu mai.

Hola maca! Moltes gràcies per escriure’ns i confiar-nos una part tan íntima del que estàs vivint, sabem que no és gens fàcil i només el fet d’escriure aquest missatge ja demostres una valentia enorme: posar paraules al que passa dins teu és molt complicat i és el primer pas per començar a cuidar-te i buscar ajuda. Tot això que descrius (obsessionar-te amb el cos, restringir alguns àpats, després menjar molt i en acabar sentir-te malament, intentar provocar-te el vòmit) són senyals que estàs passant per un moment de gran patiment i malestar i poden desenvolupar en l’inici d’un trastorn de la conducta alimentària (TCA). Pensa que no és cap qüestió de força de voluntat ni de “tenir-ho controlat”: són mecanismes que apareixen com a resposta al malestar emocional, la pressió social estètica existent i en el teu cas, també a les exigències del ballet que se t'han sumat als canvis propis i naturals de l’adolescència. Sobretot vull que tinguis clar que el que t’està passant no és culpa teva. Moltes persones que entren a l’adolescència, especialment en entorns exigents com el ballet, passen per pensaments i conductes semblants. Això no et defineix, ni et fa menys valuosa, només que en aquest moment necessites la mà d’algú que t’ajudi a sortir d’això. Aquest malestar que tens amb el teu cos, es pot treballar i pot millorar amb el suport d’algun professional, no cal que et sembli una situació “molt greu” per demanar ajuda, ja que estàs patint i és molt important que demanis aquest suport com més aviat millor. Ara potser et sembla que tot aquest malestar s’ha concentrat en el cos i en l’alimentació, però això sol ser un reflex d’emocions més profundes, com la por, els nervis o estrès pels estudis, l'exigència, necessitat d’agradar, etc. Treballar amb un professional pot ajudar-te a entendre-ho i a tornar a tenir una relació més sana amb tu mateixa. Així que és importantíssim que puguis parlar-ho amb algun adult del teu entorn amb qui tinguis confiança i explica’ls amb la mateixa sinceritat i valentia el que ens has escrit a nosaltres. Ell et pot ajudar a fer els passos per a poder sortir d’aquesta situació. Tot això que estàs vivint és molt dur i no tens per què portar-ho tu sola. Aquest desig que expresses de poder menjar sense preocupar-te és profundament legítim i vull que sàpigues que és possible recuperar aquesta llibertat, encara que ara et pugui semblar llunyà. Només has de deixar acompanyar-te amb aquest procés i cuidar-te, i demanar ajuda és el primer pas. Un cop fet això, pots contactar amb nosaltres a l’ACAB (Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia) al telèfon 934549109 o escriure’ns un correu a consulta@acab.org i també podem acompanyar-vos en aquest camí. Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!