El consultori

Holaaaa, ultimament li estic donant moltes voltes al tema de la hipocresia i la falsedat perque m'he trobat gent que ha sigut falsa amb mi pero tambe jo ho he sigut amb altres, sobretot aquesta any, per sort només amb algunes persones. Soc una persona molt sincera, m'agrada dir les coses que penso (sempre amb educació) i en situacions complicades em sembla més facil dir la veritat. També m'agrada que m'ho diguin a la cara, però clar no puc pretendre que els altres siguin honestos sempre, però de veritat que em sembla molt més facil el mon aixi i quan hi ha gent capaç de dir.m'ho els entenc millor (no vol dir que m'agradi, pero m'ajuda). El cas es que aquest any a la feina he hagut de comportar.me super amable amb gent que no em cau gens bé (i a més falsa), peruqe em vaig adonar que si no hi hauria mal rotllo i em donava mandra estar en un ambient tens i dolent, pero perque la feina m'importa, i més perque em fan falta els diners, pero he acabat amb moltes energies gastades i m'he aguantat moltes conversacions fastigoses i altres situacions que ni m'interessaven ni m'agradaven. A aprt d'aixo em posa de mal humor trobar-me gent coneguda, del cole o el insti, que en aquella epoca jo no els importava i em deixaven de banda quan demanava un favor o els saludava pel carrer i no em responien, aixo en aquella epoca no m'importava peruqe entenia que no els queia be, pero ara me'ls trobo que em saluden super amables i volen conversar pero em semblen tant falsos que em dona fastig que siguin aixi i passo d'ells i els ignoro, pero aquesta situacio em posa de mal humor perque no se perque volen parlar ara si ja no tenim res en comú, que els importa ara, no els entenc. els hi dic hola i adeu, amablement pero de forma freda perque no m'interessa gens, pero em miren malament i ofesos. Crec que em molesta peruqe no vull fer com ells, no m'agarada fer mal, pero per altra banda no m'interessa tenir una conversacio hipocrita on els hi explico el que faig i faig veure que m'interessa el que ells fan. i utlimament he tingut un conflicte amb una persona que s'ha enfadat amb mi i no se perque, pero la veritat no entenc com es pot enfadar i no reclamar-me o explicarme res. de cara sembla que estigui tot be pero per chat m'ignora i per altres persones sé que es peruqe s'ha enfadat. la veritat es que no es la primera vegada, l'any passat es va enfadar perque la vaig cagar i vaig crear una situació molt dolenta, aixi que li vaig demanar perdo de totes les maneres que vaig poder i donan.li el seu temps em va perdonar i va tornar tot com abans. pero aquest any no entenc que he fet, pero paso de fer un esforç per entendre perque ja li he dit que vull parlar i m'ha ignorat moltes vegades, aixi que quan vulgui que vingui i parli amb mi, peruq sé que no he fet res i no anire a arrastrar-me, ja li he dit de parlar i ja esta. pero porta setmanes aixi i m'angoixa no saber quan es cansara i em parlara. la meva pregunta és que podria fer per portar millor aquest tema i si em podrieu recomenra algun llibre que parli sobre aixo, per entendre millor peruqe la gent es aixi (vull dir un llibre narratiu juvenil, pero si no en coneixeu no passa res). tambe vull saber si la hipocresia es algo dolent (per mi ho es i em cansa molt) o si és bo, no se que n'opineu. En fi, volia desfogar-me. gracies pel vostre servei!

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i per aportar-nos aquesta reflexió tant interessant.

L’amabilitat a vegades es pot confondre amb l’hipocresia. Ser amable amb algú que no et cau bé no vol dir ser hipòcrita, vol dir se ben educat. Si, a la feina és recomanable que siguis educada i amable amb tothom, fins i tot amb la gent fastigosa. I com tu has dit que no et calles res i que ets molt sincera, sigues sincera de la manera més amable que puguis. Per exemple, si algú diu alguna cosa que t’incomoda, pots contestar amb un: ostres això que m’has dit m’ha incomodat una mica. Sembla cursi i estrany actuar així, però és perfecte per posar límits a persones que no tenen empatia o que et fan sentir malament i esteu en un context on s’ha de ser educat (tot i que recomano fer-ho en tots els contextes).

Així que t’animo a continuar sent amable a la feina, però amb un plus, dient el que penses sempre de forma molt suau, sense ofendre i amb un somriure. Si, pot semblar de falsa, però és una bona manera de dir la veritat sense que els altres se’t tirin a sobre, podríem dir que és una mena de manipulació benèvola perquè el que busques és l’harmonia del grup (sense deixar de posar límits).

D’altra banda, parlant de la gent de l’insti que et trobes pel carrer i ara et saluda. Això és molt típic, i és típic perquè molta gent madura i se’n adona de lo estúpids que han set durant l’institut, lo immadurs i lo infantils que eren, i segurament amb els anys han canviat una mica la seva manera de fer i s’han tornat més amables i coherents. Moltíssima gent que a l’institut es portava fatal, quan són més grans es saluden pel carrer i fins i tot intercanvien més paraules, forma part de madurar.

Pel que fa a la persona que s’ha enfadat. Si l’altre vegada que es va enfadar ja vas haver de fer les mil i unes perquè et perdonés, segurament vol dir que a aquesta persona li interessa que li vagin al darrera amb perdó i arrossegant-se. D’acord, si vol un perdó i realment ho sents, el tindrà, ara bé, si no et diu perquè s’ha enfadat, és difícil demanar perdó. El meu consell és que ho deixis córrer, i com tu has dit, si vol alguna cosa, ja tornarà. I tan si torna com no, què t’aporta una persona així a la teva vida? Amb la que no es pot parlar de res i es fa l’interessant? Pensa’t-ho.

Espero haver-te ajudat!

Estrella Dorca – Psicòloga sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!