El consultori

hola, fa temps us vaig escriure una consulta amb el nom “Entre l’atracció i la veritat” Parlava sobre la meva situació amb una noia que tenia parella i que ens haviem liat i tal. Doncs la cosa va seguir, tot i que ella seguia amb la novia, ens seguiem parlan i ja era rutina. Feiem trucada i parlavem tot el dia, ens deiem bon dia i bona nit i aquestes coses. Les dues ens agradavem i ens ho deiem i tot era molt maco. A tot això les dues vivim molt lluny i tenim molt complicat veure’ns però tot i així vam quedar un dia. Dies abans de quedar no ens paravem de tirar indirectes i tal, les dues teniem moltes ganes. Vam quedar i no només va venir ella, també gent del campament. Aquell dia vam anar a sopar a un restaurant i li vaig dir que m’acompanyes al lavabo, allà va ser el primer moment de la nit on ens vam liar. Després vam anar a un concert i tot eren mirades i tal, es notava molt la tensió. Vam arribar a casa a les 5 o aixi i ella i jo dormiem a la mateixa habitació i va ser una nit plena de moments. Ens vam liar i tal i em va fer dits i jo a ella. Era el meu primer cop amb algú altre però va anar molt bé. Vam estar moltes hores aixi, moltes. Quan va marxar i va ser molt dificil dir-nos adeu. Al dia següent jo marxava de viatje i no tindira mòbil duran aquell periòde de temps. Quan vaig tornar del viatge, ella havia deixat a la novia. Vam seguir parlan però tothom la presionava perquè ho deixesim de fer. Un dia em va dir que el millor era deixar-nos de parlar i jo em vaig quedar en shok, i no vaig contestar, i ella va dir que no s’havia si això ho estava fen perquè es sentia presionada o perquè de veritat ho volia, jo li vaig dir que la seva decisió no havia d’influir ni en el que penses la resta ni en mi, que havia de ser cosa seva. Al final va dir que no, que s’havia equivocat i que volia seguir parlant. Vam seguir parlan i ens vam posar uns certs límits, perquè tot i que no teniem una relació vam dir que seria ho millor. Vam decidir donar-nos exclusivitat i que només ens parlariem (de manera amorosa) entre nosaltres, i que si en algun moment veiem a algu més d’una manera amorosa, que ens ho diguesim, bàsicament vam demanar sobretot confiança. Però dies més tard em va dir que no s’havia si podria no tornar amb l’ex, perquè com que entrenaven juntes havien estat parlan del contacte 0 i tal. Vam deixar-nos de parlar aquell dia, i ho vaig pasar molt malament, perquè a mi de veritat m’agradava i en aquell moment només hem sentia utilitzada. Tot i que ella li savia molt greu haver-me fet tant de mal, deia que el millor era deixar-nos de parlar, que d’aqui un temps ho entendria i tal. Al dia següent era la diada i les dues anavem a Barna. Em va veure pel carrer i em va venir a saludar, ens vam abraçar i tal i em va fer un petó a la galta i em va dir. Cuida’t si? A mi això em va matar però vaig seguir. Més tard me la vaig tornar a trobar i anava amb unes amigues i l’ex, a tot això l’ex s’havia qui era perquè quan ho van deixar ella li va dir que la deixava perquè li agradava jo, però no li va dir que li havia sigut infidel. La vaig saludar i evidenment l’ex em va reconèixer. Jo stalkejava molt els compartidos de l’ex i desde que ho havien deixat eren tots compartidos estil: sempre hi ha un altre i coses aixi. Però després de la diada van començar a ser: dos exs que no saven ser exs i coses aixi. Jo vaig sortir de festa i vaig obrir a la que va ser el meu lio, dien-la que la trobava a faltar i tal, bueno coses de l’alcohol, i el dia del meu aniversari tambe la vaig escriure anant beguda i li vaig dir que em feia molta pena que no m’haugues felicitat a les dotze i tal. Al matí ella em va parlar i em va dir que no em volia felicitar a les dotze perquè li feia por semblar una acosadora o algo, em va felicitar i tal i vam estar parlan, li vaig preguntar que si havia tornat amb l’ex i em va dir que no, però si que s’estaven parlant i havien arreglat les coses. Ara fa res em va felicitar pel meu sant, aixi com per la cara, perquè ningú felicita pel sant, i ella no es religiosa ni res. Amb les meves amigues creiem que era una excusa per parlar-me. En general, la trobo molt a faltar i vull que torni, ha sigut el meu primer amor i tot i que no ha acabat de la millor manera va ser preciós quan estava pasant. No havia estimat d’aquesta manera a algú mai, ni havia mirat a algú de la manera que ho feia amb ella. Ara estic molt malament i se que això m’esta afectan molt de manera psicològica, però nose que fer. Algun consell?

Hola,

El que expliques és molt bonic, i també sembla molt dolorós. Des del principi ja sabíeu que aquesta relació podia ser complicada, tant per la infidelitat com per la distància.

A vegades, la distància i la incertesa fan que encara desitgem més a una persona. El fet que mai hagi acabat de passar del tot allò que voldries pot fer que, almenys per part teva, el desig sigui encara més intens, i això és totalment normal. Tot i així, és important trobar un equilibri entre el que ens diu el cap i el que ens diu el cor, i no aferrar-nos massa a res.

Aferrar-nos a emocions o pensaments pot acabar fent-nos mal. Per això, et recomanem que prenguis una mica de distància i intentis mirar-te aquesta relació amb més perspectiva, com si fossis una espectadora de la teva pròpia història, en comptes de la protagonista.

Busca distraccions, fes activitats que t’agradin i et motivin, cuida’t, pensa en tu, i demana ajuda a les persones de confiança quan ho necessitis.

Mira què hi ha realment en la relació ara mateix, no tant el que va ser ni el que t’hauria agradat que fos. A partir d’aquí, pren la decisió que creguis que us farà més bé, tant a tu com a ella.

No hi ha una única decisió correcta. Totes les opcions són vàlides i cadascuna t’obrirà noves possibilitats. Només cal que ampliïs la mirada i t’aturis a veure totes les opcions, per poder triar la que et faci sentir millor en cada moment.

Gràcies per la consulta i una abraçada!

@psico_crisalbo

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de Cristina Albó, psicòloga experta en sexualitat. 



Moltes gràcies per la teva consulta!