El consultori

Hola, Aquest curs he començat la uni i per mi són molts canvis nous. Ara bé, em preocupa que no portem ni un mes i d'assignatures que portem 2 sessions ja ens fan enviar coses aquesta setmana. A més, d'aquí 3 setmanes hem d'anar enviant un projecte en grup molt elaborat i em fa molta por perquè no sé si ens ensurtirem però mencantaria perquè és la carrera dels meus somnis. però em preocupen també tots els projectes, llibres o tasques que ens han posat amb tan poc temps. Tinc por de fallar-me a mi i als altres de la classe, que es pensin que no serveixo, que no vulguin anar amb mi, que em deixin sola, etc. A part, tampoc tenim un horari concret i definit i això també m'angoixa moltíssim perquè necessito orgaanitzar-me i per les tardes algun dia també hem de quedar per fer els projectes i buff. Porto nits plorant abans de dormir, a la tarda, sense ganes de fer res, deprimida, etc. També em ve al cap gent que ja no estan en aquest món i m'en recordo d'ells, a més la meva família es fa gran i no puc evitar pensar que algun dia els més grans no hi seran i masses coses. Ho estic passant malament i tinc ganes de plorar i ploro perquè està bé i sento que si ho parlo amb algú estaré millor una estona però tornaré a recaure, no ho sé. I per si no fos prou, sento algo per un noi però és més petit que jo i no sé si li agrado i tampoc li vull fer mal ni perdre'l i aquest tema també se m'ha fet una muntanya. No sé si sento amistat o algo més i li vull dir de quedar però pot semblar raro i que li molesti. Però hi vull quedar més perquè em sento bé amb ell i hi penso cada dia però no vull ser pesada tampoc, tampoc per missatge.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

Tot el que ens escrius és completament comprensible! Has començat una etapa nova i això significa tancar-ne una del passat. Molts cops això comporta un dol i molts sentiments de tristesa, nostàlgia i melancolia. Com tu has dit, està molt bé que ploris, i també estaria molt bé que aprofitessis aquesta amistat tant especial que tens amb el teu “amic” per poder parlar de tot això i sentir-te acompanyada, no tinguis gens de por de mostrar les teves emocions i pensaments més vulnerables, al final, això és el que realment crea vincles forts entre les persones.

D’altra banda, la Uni. Si, és estressant, i si, comencem forts, però també et diré, el primer any és el més dur perquè és un període d’adaptació. A poc a poc aniràs agafant el ritme, pensa que tots els que acabeu de començar esteu igual. En comptes de preocupar-te i entrar en bucle, crea un horari on puguis fer una mica de feina de la Uni cada dia, així sentiràs que no perds el ritme i que almenys ho estàs intentant.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!