El consultori

Hola, moltes gracies x la feina q feu. Mireu, ja fa temps q em sento malament amb el meu cos pq no soc glrda pero tmp molt prima. A part, faig una mica de panxa i tinc estries a les tetes. Aquests dies he comemcat a menjar molt sa i a fer molt exercici ara ja no ho faig pq el q vull es estimar el meu cos tala com es pero seria annorexia?? Magradaria sentirme be amb mi mateixa. Em podrieu donar tips per millorar la meva autoestima?? Merxii

Bon dia maca! Moltes gràcies per escriure’ns i confiar-nos com et sents. Veig que darrera les teves paraules hi ha molta més càrrega del que sembla: la por de no encaixar, la sensació que hi ha un ideal al qual creus que no t’assembles i el desig de viure en pau amb el teu cos. El primer que et vull dir és que l’anorèxia és un trastorn mental molt complex que implica una restricció alimentària, una por intensa a guanyar pes i una distorsió de la imatge corporal i la persona necessita d'ajuda professional. Pel que tu descrius, em sembla més el malestar tan freqüent que tenim (sobretot les noies i dones) quan comparem els nostres cossos amb els ideals de bellesa irreals que ens imposen les xarxes socials, la publicitat i fins i tot de vegades, alguns comentaris (no intencionats, o sí) del nostre entorn. Pensa que aquesta pressió estètica és la que ens fa creure que existeixen unes característiques “desitjables o perfectes” i tot el que se surt d’aquestes, es pot percebre com un “defecte”. Per tant, les estries, tenir panxa, no tenir el pit “perfecte” i un llarg etcètera, és el més habitual i forma part de la normalitat i naturalitat. Les estries, per exemple, són petites cicatrius que apareixen quan la pell s’estira ràpidament i poden sortir durant el desenvolupament a la pubertat, per canvis de pes o inclús durant l’embaràs. No són cap defecte ni has de sentir vergonya, són el rastre de què el teu cos ha crescut i s’ha adaptat. I el mateix passa amb la panxa: tenir-ne, no és sinònim de ser poc sana o no cuidar-se, és simplement tenir un cos humà viu, que respira, que digereix, que menstrua i cada cos és completament diferent i tots són vàlids.

Ens expliques que vas començar a menjar sa i fer exercici, però ho has deixat perquè el que vols és estimar-te tal com ets, i això és el millor que pots fer. És important que tinguis un estil de vida saludable (mengis de manera equilibrada i saludable, sense culpa, puguis tenir una vida activa, dormis bé, etc.) i si és així, el teu cos serà sa i perfecte tal com sigui. Estimar-te i acceptar el teu cos és cuidar-lo des d’un lloc d’amor i no des de la crítica. Així que intenta canviar aquesta mirada tan crítica i ser més amable amb les coses que et dius a tu mateixa. També és molt beneficiós i et pot ajudar molt envoltar-te d’imatges o persones que no només mostrin un únic model de bellesa i seguir comptes a les xarxes que promouen la diversitat corporal (t’animo a seguir-nos al perfil @estimatbe). A més a més, rodejar-te de persones que et fan sentir bé i no d’amigues que estiguin sempre centrades en la dieta o el gimnàs o en la imatge. També com ens demanes alguns tips, et deixo algunes coses que pots anar fent: Quan et miris al mirall, parla’t amb amabilitat. Agraeix al teu cos tot allò que et permet fer- Mou-te per plaer i tria activitats físiques que gaudeixis. Fes neteja a les xarxes socials. Repeteix-te cada dia la frase “Soc molt més que el meu aspecte”.Quan aparegui la crítica interna, respira i substitueix el pensament per un més neutre o amable. Afegeix al teu dia a dia rituals d’autocura (accions que et facin sentir bé).

 I finalment, recorda que estimar-te no significa agradar-te sempre o que t’agradi tot de tu. L’objectiu és aconseguir una relació de respecte i gratitud cap al teu cos. Esperem haver-te ajudat i estem aquí per a tot el que necessitis! Una forta abraçada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!