El consultori

Porto un temps tenint problemes amb el menjar, em costa molt menjar, fins i tot em venen ganes de plorar de vegades quant tinc un plat davant i he de cremar tot el que menjo per sentirme bé. Tot i això i que he baixat de pes no em sento prima i soposo q no es cap problema urgent, ja que, si no estaria super super prima i no és el cas per això tinc la sensació q no és un problema real O q la gent no s'ho pren enserio pero jo em sento molt malament. A més d'això aquest any començo batxillerat i vull estar bé i estic intentant menjar per no marejar me però després de menjar normal em sento malament, què puc fer?

Bon dia maca! Moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos com et sents. El fet de poder posar-hi paraules a aquest malestar, és un pas molt important. Ens comentes que no tens una bona relació amb el menjar, que et genera malestar i que per a sentir-te millor, creus que has de “cremar-ho” que demostren que t’angoixa l’alimentació, com et veus i la teva imatge corporal. Aquesta angoixa no està determinada només pel teu pes ni per com et veuen altres persones: està relacionada amb pors, exigències internes, i amb una relació amb el menjar i el cos que et causa molt malestar. És molt important que tinguis en compte que no cal estar “super prima” perquè això pugui esdevenir un problema. Pensa que molts trastorns de l’alimentació impliquen por, control i distorsió de la imatge corporal encara que el cos no sigui prim i hi ha moltes persones que no semblen “primes” però pateixen ansietat abans i durant els àpats, realitzen conductes compensatòries, eviten el menjar, tenen pensaments intrusius sobre el menjar o el cos, etc. Així que tingues present que les dificultats alimentàries no es mesuren pel número que posa a la bàscula i tot això que ens expliques: el no poder menjar amb tranquil·litat, sentir vergonya, o que el menjar interfereixi amb la teva capacitat per estar bé, indica que mereix atenció i respecte. No li treguis gravetat o importància pel teu pes, això es valora pel malestar emociona que et genera, les conductes de control i l’impacte que tot això té en la teva vida.

Sovint, el primer pas, és el més difícil: adonar-te i expressar el que t’està passant, i tu ja ho has fet amb nosaltres. Així que ara el més important és que puguis parlar-ho, amb la mateixa valentia que ho has fet amb nosaltres, amb alguna persona del teu entorn adulta amb qui tinguis confiança. Ell podrà acompanyar-te i ajudar-te i buscar l’ajuda que necessites per a poder canviar tota aquesta situació. Si voleu, podeu contactar amb nosaltres a Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia; ACAB a través del telèfon 93 454 91 09 o l'email: consulta@acab.org on us podem acompanyar en aquest camí. Una abraçada molt gran i esperem la vostra trucada!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!