El consultori

Com puc fer per menjar sense sentir me malament

Bon dia bonica! Gràcies per contactar amb nosaltres i expressar-nos els teus dubtes. Ens preguntes què fer per menjar i no sentir-me malament i la primera cosa que et vull dir és que això que t’està passant, és més comú del que et penses, però no per això, no s’ha de normalitzar: l’alimentació et genera és una reacció emocional que mereix ser atesa i cuidada. Moltes vegades aquest malestar que genera el menjar no té a veure amb el menjar en si, com amb tot el que hi ha al darrere: exigències, pressions i ideals sobre com ha de ser el cos, poca autoestima, etc. Totes aquestes exigències estan molt vinculades a la imatge corporal, ja que vivim en una societat on s’associen valors com l’èxit, la disciplina o fins i tot la felicitat al fet d’estar prim/a o a tenir determinades característiques, i pot fer que et sentis constantment en deute per “perseguir” aquest ideal. Això provoca que el mirall es converteix en jutge i l’alimentació deixa de ser una font d’energia i de plaer, i es transforma en una situació carregada de culpa i d’angoixa on cada mossegada es converteix en una mena de “perill” que podria allunyar-te del cos que penses que hauries de tenir. No només pateixes a l’hora de menjar, sinó sovint també abans i després dels àpats i tot aquest malestar, et roba molta energia mental i emocional i no et deixa espai viure amb tranquil•litat. Però la clau és que entenguis que el problema no és el menjar, sinó el pes de les pròpies exigències. Per a poder sortir d’aquest cercle has de començar a distingir entre les necessitats reals del cos (energia, salut, força per viure i gaudir) i el que és una exigència imposada (ser més prima, controlar-ho tot, no fallar). El menjar no hauria de fer-te sentir malament; el que et fa sentir malament són les exigències i la pressió sobre la imatge corporal. I això, amb ajuda, es pot treballar i transformar. Pot ser molt útil recolzar-te en les persones de confiança, explicar el que et passa et pot ajudar a canviar la relació que tens amb el menjar i amb tu mateixa i que alimentar-te torni a ser un acte de plaer i cuidar-te, però recorda que també passa per qüestionar aquests ideals irreals de cos i recuperar una mirada més amable, més funcional i menys crítica cap a tu mateixa. Quan parlo de compartir-ho amb algú, no estic parlant només de “companyia”, sinó de tenir una persona que pugui acompanyar-te en aquest camí perquè no l’has de fer sola. I recorda que ens tens aquí per tot el que necessitis! També t’animo a seguir-nos al perfil d'Instagram: @estimatbe. Una abraçada molt forta!

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!