El consultori

No sé que fer, fa temps que estic malament, no se "qui soc". Feia uns mesos que semblava que tot s'agüés arreglat, semblava que tornava a trobar la felicitat per les petites coses, semblava que havia trobat per fi un camí, el meu camí. Però aquestes ultimes setmanes m'he adonat que tot era "mentida" que sembla que la meva ment m'estigués enganyant per superar-ho (durant els últims 8-9 anys he patit bastantes morts de familiars molt estimats al igual que discussions i intent de suïcidi per part d'un membre de la família molt proper, sembla poc però realment això m'ha anat engolint i engolint fins que ara ja no se que fer, sumat amb que em sento culpable per moltes coses del passat i que em fan sentir culpable per moltes coses del present i això es el que més em fa mal). Aquestes últimes setmanes però, he tornat a "caure", em costa somriure i fins i tot parlar, em molesten moltes coses i estic bastant susceptible, no sento felicitat en gairebé res i tampoc tinc ganes de fer res. No m'agrada no saber que es el que em pot fer feliç, vaig molt perduda i realment no se que fer. Se que anar a la muntanya i escriure em fa relaxar-me i oblidar tot però em costa molt posar-m'hi i al final si ho faig, després torno a sentir el mateix. Sento que necessito a algú que m'abraci, però no se perquè sento que no ha de ser algun familiar o amic, ha de ser algú que estimi però no d'aquesta manera. No se si s'entén del tot el que estic escrivint, nomes se que estic perduda d'una manera que no se del tot com expressar i no se que fer. No ho vull parlar-ho amb ningú perquè em sento massa incòmode i no sembla que ho entenguin així que solc guardar-ho tot, m'agradaria resoldre-ho per mi mateixa però no se per on començar. Moltes gràcies per tota la vostra feina <3.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns i explicar-nos la teva situació.

Els símptomes que esmentes, es poden relacionar bastant amb símptomes típics d’una depressió. Pel que dius, ja hi ha antecedents a la teva família de problemes relacionats amb la salut mental (suïcidi), i a més, has estat molt en contacte amb la mort durant els últims anys.

Per aquest motiu, jo et recomano moltíssim que vagis al psicòleg tant aviat com puguis, intenta que això no s’allargui ni es faci més gran, posa-hi remei com abans millor. Si no vols anar al psicòleg, és importantíssim que els hi expliquis als teus pares o a un adult de referència que no et sents bé, que estàs trista i no tens ganes de fer res. Com més temps t’ho guardis per tu més gran es farà la bola. És totalment necessari compartir el que et passa per poder sanar. Si veus que és impossible parlar amb ningú perquè no et sents gens preparada, intenta escriure tot el que et passa, i quan vegis que pots fer un esforç, ensenya aquests escrits a algú o explica a algú de confiança que no et sents bé i que necessites ajuda.

Deixa’t ajudar.

Una abraçada.

Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!