El consultori

Bon dia, açò serà reflexió i necesite desfogarme en algún lloc (i ací sou molt bones en el Consultori) el meu problema es que dubte si despres del doctorat continuar a la uni o opositar a secundaria. Colló, q tinc coneguts de profes de secundaria i viuen molt be, cada u fa el q vol en horari superbo, inclus tot i ser mati/vespra horari tampoc esta malament pq una vega saps el temari i tens la sort de tindre plaça prop amb els anys d"om vius pos mola molt collons. Jo sols era q amb 25 no se q collons vull, vull continuar treballant a la uni on visc lluny i mootes vegades no tinc masa temps lliure o anar a un ambient nou pero segur com l'institut? Pf, sempre m'ha pasat q era la millor prenent atenció a clase, pero ara al acabar el meu pla (desde petita!), tinc por de cagarla. Pf, i si vsig a la uni i de major m'adone q va estar be pero vsig perdre temps en els meus?, i si vaig al insti i m'adone q em creme en facilitat despres del doctorat i q note q el meu potencial no s'ha complert? I si per renunciar a una de les dues opcions perc la millor vida posible? Tot i q ho he parlat amb el meu germà i aquest em diu que acabaré a l'insti on tindré mes temps lliure. Pero clar, la cosa es q jo sempre he viajat amb ell i els meus pares (ei i m'encanta!) pero note com q si continue a la uni (tot i viure a sa casa) quan viaje per feina no em dirsn res, i en canvi si treballe a l'insti quan vullga fer una escapada, em diran ei, nosaltres tambe volem! (M'agrada pero necesite saber si jo sola puc i veure si m'agrada viajar aixi, a lo millor opositsnt pa secundaria com t'envien lluny, alli puc probar), pero jo vullc viajar molt veure mon, no se si val la pena veure tot el mon i contsrho a la gent q vols i sabent q ells et miren com dient jo volia haver anat en tu. No se, sere aburrida i sera un rollo pero pf, ls meua fsmilia es prou disfuncional probablement el dia de dema haja de ferme csrrec d'ells i ho entenc! Al contrari, sempre m'han dit q faja la meua vida apart de la de ells, el q pasa es q jo soc molt cassolana i no massa fan dels canvis. Respecte al tema romantic.... pfff, ni idea, em senc identificada amb la consulta d'un noi q deia q el seu germà tenia sindrome de Down i deia q tenia por de q el jutgaren o algo aixi de no trobar l"amor. No se q pasarà, preferisc pensar q la vida et du on has d'acabar pero em mata no saber q pasarâ . La meua vida serà intensa, agobiant en la uni o al contrari intensa pero amb certs pau i temps lliure al insti? Es una decisió q tard o pronte haure de prendre... espere triar be i que la meua jo estiga orgullosa (menos mal q vaig fer el doctorat, ars estic fent diversos masters i coses de idiomes q em faltaven) Ho he parlat amb ells (la meua familia) em diuen q molt be per fer el doctorat i em deixen la opció de triar, no em pressionen, de fet em diuen q es precupen per mi. Fins i tot ho he consultat amb el Chat GPT, diu q les dos coses tenen avantatges i inconvenients, q al final es el q em done mes tranquilitat. Crec q el mes tranquil sera secundaria pero pff i si em creme d'estar al mateix lloc sempre? No se, si tingereu cap consell o recomanació ho agrairia molt.

Hola consultora!

Gràcies per escriure’ns!

El millor consell que et puc donar és: no tot és blanc o negre.

Si tries una de les dues opcions, res t’obliga a quedar-t’hi per sempre. Si ho mires amb perspectiva, està súper bé tenir dues opcions, ja que si amb la primera no encertes, pots canviar a la segona.

Per exemple, si comences a l’Insti i et cremes, doncs pots anar a la Uni, i al revés.

El tema de viatjar sola, si et ve de gust fer-ho, ho podràs fer tant si vas a la Uni o a l’Insti, tot dependrà de tu i de com inverteixis el teu temps i els teus diners. Pots viatjar sola i seguir sent casolana i familiar.

Pel que fa a l’amor, entenc que et fa por començar una relació amorosa perquè la teva família és disfuncional? Tal i com vaig dir al noi de l’altre consulta, si algú no vol estar amb tu perquè la teva família no és “normativa”, que s’aparti i deixi pas a gent que tingui uns valors més humans. Una altre cosa és que la teva família t’impedís tenir una relació íntima amb algú, que fos molt possessiva o que no tractés bé als altres, però crec que el que em comentes no va pas per aquí.

Resumint: si, la vida és només una, però hi ha més anys que llonganisses i tots ens podem equivocar, de fet si no ens equivoquéssim no aprendríem gaire. Si una cosa no t’agrada, canvia-la, però per saber si t’agrada primer l’hauràs de provar.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca  - Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicolog

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!