El consultori

Bona tarda, Era sols per comentar que en la meua familia (ma mare, mon pare i jo) ens duem suuuperbe, la relació va be, ens comuniquem. Pero moltes vegades el problema ve de mon pare, és molt bo, te molt bon cor i diu que li donem pau. La questió és que ja fa uns anys per la part de la familia de mon pare (realment desde sempre, però va ser quan mon pare obri els ulls i es donà conter) el començaren a deixar de banda. Anem a ser sincers, mon pare i la seua germana (una dona q he vist mokt poques vegades) mai s'han dut be, i basicament el meu avi, (jo no el considere mai avi) es el tipic cuñao, mentalitat antiga i sempre ha donat la rao a la tia (germana de mon pare). Vamos la cosa anà a mes (mon pare donantho tot al seu pare (el meu avi) i aquest ignorantlo quan li convenia i quan la germana (ma tia) apareixia per a donarliho tot. Fins i tot aplegaren a dirli lladre (quan sempre ma mare i mon pare s'han portat perfectament amb ells). En fi, ací estem 4 anys despres, el meu avi fa la seua vida, pagantho tot ell (sempre ha sigut molt rata, inclus quan li donavem menjar ell tenia diners i aixo si q s'oblidava de pagarho pero quan anavem de dinar pagavem nosaltres). En fi, mon pare encara no ha superat q son pare li done l'esquena i que vaja pel tot el barri dient que ell no es fill seu i quan ve la germana li fa tot el cas del mon. Eixa es la situació, a ma mare i a mi personalment tractem d'ajudarlo i li hem dit varies voltes *en 4 anys! Q si volia anar al psicoleg o volia desfogarse, inclus fer les paus en son pare (tot i q mai l'ha volgut, ho va dir una volta el meu avi). Total, que mon pare esta en negació, fa com si res, cada cridada q ve en temes relacionades en el meu avi (pq si, nosaltres som els apestats pero fem tots els papers, pq el meu avi pasa de tot i la tia igual) els agafa ma mare pq mon pare no vol saber res i li agobia el tema tot i q despres va per raere en ma mare pa vore q ha pasat. Em dona una rabia, pq ma mare diu que ho entendre quan siga major ja q mon pare tb ha fet coses per la familia de ma mare. Pero clar en general, la familia de mare ens duem superbe desde sempre!, hi ha bon feeling, comunicació (si no ens veiem en 4 mesos dona igual pq toquen totes les setmanes per interesarse, i nosaltres igual). Q pasa? Q ultimament com la tia de ma mare ha vingut a pasar 1 any prop d'on vivim per temes de feina, ens veiem mes. Mon pare simpatic pero es nota q desde q va vindre ma tia, com q vol q anem mes de dinar en les seues cosines [les de mon pare, q mai haviem vist mes enlla de dinars de Nadal], i estem tipo ok, pero una vegada allí veiem que esperen tots q tornem a quedar com obligació, mon pare s'agobia i a la minima q tracta de ferse el graciós, es clava en la seua cosina (q es basicament bona xica pero molt superficial i egocentrica sempre parla d'ella i no deixa parlar els demes). A mi aixo em donaria igual, pero fa poc dinant el 1 dia de vacançes, com sempre aquests ultims 4 anys mon pare supernervios bota a la minima (en ma mare i en mi), i se crea unes paranoies brutals (monta drames on no hi han (com a l'hora de triar restaurant). Ma mare i jo aguantem, pero aquesta vegada li vaig dir aquestes cosetes q si volia ajuda q ho digera i q expresara el q duia dins. Mon pare amb un par de cerveses de mes, va dir q si ma mare era la mala per sempre estar criticant la seua part de la familia (quan desde sempre ell ho ha fet), q ell sent q no pot aportar coses noves, q son pare esta tot el rato dins del seu cap, no se ixes coses saps? A mi el q em dona rabia es q quan li vaig explicar el q podria fer (psicoleg o fer les paus en son pare) mon pare comença a estar en la negativa, dient no, veus? Aixo pasa per dir les coses q dus dins, a ningu vos agrada el q estic dient, comença a ferse la victima, drama queen vamos a tope. No va escoltar res del q ma mare i jo li contarem i es contradia, com sempre, dient q ell vol q aceptem a les seues cosines, q es la unica familia q te, per a continuació dir, q es q a vegaes ho tirava tot a la merda i men anava d'ací, els ignorava a tots. Ma mare calenteta dientli les veritats, q tendeix a victimitzarse, q la mala com sempre han dit la part familiar de mon pare es ella, i q no li pareixia just q despres de 4 anys on ma mare arreglava tots els papers, rebia trucades de coses del meu avi i ajudava a posar pau en les constants disputes entre les cosines i mon pare, ara mon pare li digera q ella era la mala. No se. Es confus, pensava q ho hauria reflexionar, pero saps q ha fet els ultims dies? Com si res, aixo si cada vegada q queda un tros lliure de menjar procura donarho a la nostra mare i a mi q sap q som de menjar. Pf, ja s'apanyara, si no vol aceptarho i dur dins tota la merda *pq te moltes inseguretats i paranoies q mai diu i quan es posa aixi de nervios els demes el mirem com ???? He decidit simplement enfocarme en lo meu, si, em duc be en mon pare *aixo m'estranya moltisim, com em pot caure tan mal en aixo i pensar q es un inmadur infantul pero despres en el dia a dia el vullc i em ric amb ell. No se, era aixo, mon pare sempre ha sigut el gracios q cau be a tots pq fora buscava el q mai tenia a casa. No entenc eixa negació i victumitzaxió. Lo de mon pare i el avi mai s'arreglara (ho van els dos tal qual) fins q l'avi haja mort. El q no em psreix be es q mon pare un crio tot i tindre 60 anys, li tire la culpa a ma mare i actue com un puto nen de 5 anys i el pijor? Ma mare q busca el millor per a tots, el vol contentar en eixes cosetes pq el vol molt pero s'esta fartant pero clar mon psre anar al psicoleg mai i ell es de guardarseu tot dins. El q no entenc es pq ma mare es cabreja quan ja porten mes de 30 anys junts, es com tia pos fes el q vulgues total jo et vaig a recolzar, pero no , hem de fer el q vol mon pare pq es orgullos i fins q no ho vega no ens dixara en pau en x tema. En fi, seria aixo, jo he deicidt pasar, me la sua tot ja s'apanyara mon pare i si vol un abraç estare aci pero prou mes. En ma mare, tot el q vullga i mes. En fi, gracies per llegirho. Considere q m'he portat superbe amb maduresa i si, es un altre motiu per no enamorarse com he llegit en consultes anteriors, nois i noies penseu q tb heu de suportar la familia del altre.

Hola consultor!

Gràcies per escriure’ns!

Tot el que ens expliques és molt interessant i pot servir per a reflexionar a moltes persones que et llegim.

No sé quina és la consulta exactament, suposo que simplement et volies expressar.

Veig que tens 25 anys, així que ets totalment lliure de decidir si et vols veure o no amb la família del teu pare. El que ell faci o deixi de fer en les seves relacions familiars és cosa seva, però tu ets major d’edat així que també pots decidir amb qui et relaciones i qui no. Si no t’agrada parlar del tema, sempre que surti, pots dir que tu d’això no en vols parlar, que ja saben la teva opinió i ja està.

I si encara no saben la teva opinió, digues-la d’una manera tranquil·la i pacífica, sense jutjar, simplement dient que tu ho veus a la teva manera i que tu actuaries diferent.

A vegades les persones no expressem el que diem per por, i també no deixem vincles tòxics per por, i potser és el que li passa al teu pare (tot i que no ho puc afirmar perquè no he parlat amb ell), intenta ser compassiu i empatitzar. Tot i això, empatitzar no vol dir que estiguis d’acord amb el que fa ni que tu actuaries igual, és simplement acceptar que no sap gestionar aquesta situació de cap altre manera.

Espero que es solucioni o que es calmin una mica les aigües, molts ànims 

Estrella Doca – Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicolog

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!