El consultori

Hola i gràcies per el que feu, de veritat. Soc un noi trans, soc pas, autista i TDAH. Ara mateix estic passant per moments difícils i m’estic tornant a autolesionar (estic treballant per no fer-ho), tinc moltes crisis, odio el meu cos per ser molt femení, la meva veu, etc Tinc sospites de que puc tenir depressió, això ja ho he parlat amb la meva psicologa i a la següent sessió indagarem mes en això. El que volia preguntar es si em faria bé ensenyar li poemes qye he escrit. Poema 1: Ahogándose en un mar de lagrimas Y se sigue cortando. Las hojas afiladas y brillantes: Reposando sobre su débil brazo. Dulce navaja pintando de rojo Y se sigue ahogando. Su llanto desconsolado e intenso En un canto muerto y desamparado. Ahora pasa las noches en vela: Llora desesperado El rayo de una perdida esperanza Camina arrastrando sus pies descalzos. Poema 2: Las arrastra sobre su blanco lienzo: Dulces navajas pintando de rojo. En canto ahogado y desesperado: Feas marcas del tiempo. Su llanto desconsolado e intenso; Las hojas afiladas y cortantes Reposando sobre su débil brazo; Atrapado en su dulce lecho. Hundidas profundamente en su cuello. Ahogándose en un mar de lagrimas. Regando con flores muertas un prado. Agonizando sin consuelo. Arrastrando sus pies al frío suelo Y gritando para ser acogido: ¡Noah!… es el nombre para ser llamado; María… sepultado y muerto grito. Poema 3: Tentación infinita de su piel herir. Palabras vacías que lanza la gente; solo alimentan su oscuro latir, mientras la noche lo envuelve silente. La luna observa su sombra arrastrar, fría testigo de un alma doliente; se aferra a la vida por puro temor, pues en su pecho ya no habita el calor. Se aferra por miedo a dejar de respirar, por miedo a si mismo, por miedo a fallar; y teme la caricia que puede acabar, pero en su mente no deja de llamar. Es que pel tema dels poemes penso que pot ser la podrien ajudar a entendre millor el que no se dir. També dibuixo i no se si seria bona idea ensenyar li algun també. Per cert, no em vull morir, encara que pensi en matar-me no ho vull fer. Gràcies

Hola consultor!

Gràcies per escriure’ns! 

Com molt bé has dit, que t’autolesionis no vol dir que et vulguis morir, però si que t’estàs provocant un altre dolor per no sentir el dolor emocional de tenir un cos que “rebutges”. 

El meu consell és que si, ensenya-li tot a la teva psicòloga, són uns poemes molt foscos però preciosos, pot ser que tinguis un gran talent per expressar el que sents, i no només això, poder expressar amb art tot el que et passa pot ser realment alliberador. No deixis de fer-ho.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!