El consultori

Hola!!! Fa uns anys que faig gimnàstica rítmica i totes les meves companyes estan primes, I jo em sento gorda i a la vegada no, tinc panxa pero se me noten les costelles, soc timida, insegura, no se, no tinc capacitat per a ser qui soc, I a mes el que m'agradava resulta que el millor a mi que abans era amic meu li jo ha contat i ara esta dient-ho a tot el món i no se que fer, el meu cap es com una montanya rusa. Sempre tinc ganes de plorar. I encara no tinc la regla, m'ha mare diu que quant en vinga la regla no em deixara eixir de la meva habitació

Hola maca! Moltes gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos com et sents. Tot el que expliques és important i entenc que et pugui semblar que el teu cap és “com una muntanya russa”. Tens preocupacions sobre el teu cos, sobre la teva imatge dins de la gimnàstica rítmica, sobre la teva autoestima, les relacions d’amistat i també sobre el que està passant a casa. Totes aquestes situacions, juntes, poden ser molt intenses emocionalment, sobretot si ja ets una persona més sensible o tímida.

En primer lloc, vull dir-te que el teu cos no és un problema a resoldre. La disciplina de la gimnàstica rítmica, per desgràcia, hi ha una pressió molt gran per tenir un determinat tipus de cos, però la realitat és que els cossos saludables poden tenir formes i volums ben diferents. Ens dius que tens panxa, però si se’t veuen les costelles: és una mostra clara que la teva percepció corporal podria estar distorsionada i que pots estar mirant el teu cos amb una mirada molt crítica. A més, aquesta inseguretat que descrius (“no tinc capacitat per a ser qui soc”) és molt dolorosa perquè et pot fer sentir atrapada, com si no tinguessis permís per mostrar-te real i tal com ets. Això no és una veritat sobre tu, sinó una emoció que sorgeix d’haver rebut comparacions, crítiques o d’haver estat en entorns on el teu valor sembla dependre del teu aspecte.

Sobre el que ha passat amb el noi hi ha una ferida de confiança. És normal sentir-te traïda i vulnerable. La millor manera de protegir-te és parlar només de temes personals amb persones que realment han demostrat que respecten la teva intimitat. I, si algú difon informació teva, recorda’t que això parla d’ells, no de tu.

També expliques que encara no tens la regla i que la teva mare ha dit que no et deixarà sortir de l’habitació quan et vingui. Això pot sonar molt angoixant i potser és una broma o un comentari gens encertat, però el que importa és que tu t’has quedat amb una sensació de por o pèrdua de llibertat. La regla és una part natural del desenvolupament i no hauria de ser motiu de càstig o excés de control. Seria bo poder parlar-ne amb la teva mare o una altra persona adulta de confiança per aclarir què volia dir i expressar-li com et fa sentir.

Plorar és una manera molt sana que té el cos d’alliberar emocions acumulades, però si és constant, vol dir que el teu sistema emocional podría estar saturat i necessita alleujament i suport. En aquests moments estàs passant per moltes coses alhora (pressió estètica per la gimnàstica, insatisfacció corporal, traïció d’un amic i emocions molt intenses i constants). No has de passar aquestes coses sola. El millor pas que pots fer és parlar-ne amb una persona adulta de confiança que pugui ajudar-te (o t’ajuda a buscar l'ajuda per) a ordenar aquest “caos” emocional i donar-te eines per cuidar-te, tant mentalment com físicament.

Recorda que el teu cos canviï, que es trenqui una amistat, o que sentis inseguretat, no vol dir que tu tinguis menys valor. Vol dir que estàs vivint situacions que necessiten acompanyament. I demanar-lo, és un signe de força, no de debilitat.

Et convido a seguir-nos a Instagram: @estimatbe.  Una forta abraçada!                    

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport d'Anna Figuer, psicòloga experta en alimentació. 



Moltes gràcies per la teva consulta!