El consultori

Bon dia, ja se que tinc 25 i probablement siga molt major per utilitzar aquest consultori pero volia aclarir certs dubtes. Voreu, jo sempre he sigut un noi molt fantasiós i enamoradís però mai m'he atrevit a fer el pas (per ara no m'arrepentisc). El cas es que tinc una familia complexa, disfuncional (no de que ens dugam malament, al contrari la dinamica es perfecta amb certs roces i disputes però el normal per ser una familia), el que pasa és que jo soc el fill menor de 3 germans, els altres dos digam que tenen necesitats especials, un te sindrome de Down i l'altre necesita acompanyament constant, en fi que necesiten estar amb algú constantment. Són molt bons i em duc superbe amb ells però últimament m'he questionat que si m'enamorara no se com encaixaria la meua futura novia (si aplege a tindre cap jsjsjs) dins de la dinamica familiar. Ja que un dels motius dels que ens duem moolt be es que practicament tot ho fem junts, anem de vacançes junts, veiem series i pelis junts i ja és part del dia a dia. Jo reconec que tinc molta sort de durme be en ells amb certes disputes sense importancia (com pasa sempre que vius amb algú), pero no se tinc por d'enamorarme i que no surti be o pijor que si i no s'acople a la meua familia o si fins que un dia es farte i m'abandoni. No se, se que soc jove i encara tinc temps, ma mare diu que aixo del amor romantic es com la loteria si et toca et toca i si no a disfrutar de la vida. Jo estimo molt a la meua familia i els meus germans pero suposo que tinc por del amor romantic i sortir malament. Ojala saber ja si acabaré amb algú o no per relaxarme. No se, tb em ralla el fet que l'amor canvia, ho vec en la relació dels meus pares i jo amb els meus germans, igual que altres amistats que foren intenses en el seu moment pero ara son mes febles pq al final cada u te la seua vida. Em pareix be perfecte, pero no pare de pensar que si m'enamore pasara aixo, tindrem el moment romantic i quan l'amor canvie pf ja no sera igual, jo no vullc canviar la dinamica de la meua familia ni perdre'm coses amb ells. No se, suposo que no he de pensar tant en aixo i fer cas a allò de la loteria i tal pero simplement era per desfogarme i dir que jo personalment, (es ironic i paradoxa pero em dona igual) penso que si m'enamore ha de ser perfecte, tipo LA noia saps? Pero se que has de donar oportunitat de confiança i tal pero pfff no se, tampoc soc tan interesant i entenc que la meua situació familiar puga semblar una carrega (de vegaes ho es pero tot junt quan ho mires en perspectiva es el millor que m'ha pasat, pq els meus germans son el millor i son part meua de la meua vida), pero gracies a ells he madurat molt i apres a veure la vida desde punts de vista diferents (imagineu si jo em calfe el cap en aixo, ells com estaran pq de vegaes em diuen que els sap mal ser una carrega que de vegades voldrien ser com jo i eixir en amics per ahi sense companya (obviament no poden i ho saben pero es dur) En fi era aixo, perdoneu el rollo i res moltes gracies per la feina que feu.

Hola consultor!

Gràcies per escriure’ns! Que boniques les paraules que fas servir per dir quant estimes a la teva família, segur que és un orgull per ells veure lo bona persona i afectuós que ets, gràcies per transmetre aquests valors tan importants per aquí.

D’altra banda, aquesta por a enamorar-se i que surti malament és molt comú. Però, si vivim amb aquesta por serà molt difícil trobar algú amb qui compartir la vida, ja que estarem més pendents de si ens deixa o no que de gaudir de l’amor i el romanticisme del principi. Si, l’amor canvia, pot ser que al principi hi hagi molta passió, però amb els anys aquesta passió es pot convertir en un amor més profund i una font important de suport i confiança, i això és igual de bonic, o més.

Segur que hi haurà relacions que no acabaran funcionant, però com tot a la vida, hi haurà feines que no acabaran bé i també amistats. Treballa molt la teva confiança i autoestima, no per pensar “segur que tot anirà bé i trobaré l’amor” sinó per pensar “tant si trobo l’amor o no, i tant si va bé o no, sabré sortir-me’n”, aquesta és la veritable confiança en un mateix. Tens una família meravellosa, i si algú no vol encaixar aquí perquè són “disfuncionals”, que marxi, i no passa res.

Espero haver-te ajudat.

Estrella Dorca - Psicòloga Sanitària

@estrelladp_psicologa

La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!