-
Any: 2003
Comarca: Alt Penedès
Data: 18/07/25 07:42
Any: 2003
Comarca: Alt Penedès
Data: 18/07/25 07:42
Tema transport/uni i oportunitats
Bon dia,
Era sols per desfogarme per aci, jo estudie ara mateixa Filosofia a la universitat de Barcelona i solc anar i tornar en metro. Visc a una distancia considerable, almenys minim 1 hora amb transport public (que es una combinació horrorosa ja que el metro tarda 1 hora en aplegar al meu poble però cada metro, frequencia és de 1 hora), estic ara mateixa quasi al final del grau. M'agrada Filo i molt, de fet tinc bona mitjana un 8 pelat per ara! Jsjsjs, havia pensat abans de fer el doctorat però no se que fer, estic perdut ja que tot i parlarho amb ma mare i la meua avia (que amb raó, em recomanen que ara que soc jove aprofite i faja el doctorat tot i acabar en 30 anys en idees mes clares que amb 25) continue tenint por i febleses.
Considere que el doctorat m'ajudara amb aquesta por i sortire més segur amb idees clares, però se que es un camí dificil. Probablement el faré, i ja allí decidiré si continuar a la uni o fer el master de secundaria per fer oposicions de secundaria (el meu pla segur i estable que segons la meua avia sempre estara ahi tinga 30 o 40 anys).
Supose que tenen rao i no hauria de pensar massa i centrarme en la carrera i el doctorat i després ja vorem. Pero no vos pasa que vos asalten dubtes internes de si aneu a poder o no, i sobretot tractar de no compararse amb els demes?
Com jo, per exemple, se que no vull viure a un pis, el lloguer esta carisim i sóc molt de poble, ho pasaria mal vivint a la ciutat! També es cert, que he de aprofitsr ara que soc jove i puc (i tinc ganes jsjsjs) de fer el doctorat però tinc por de cremarme, esgotarme, surtir d'allí cansat i pesimista.... però clar almenys voria les opos de secundaria d'una altra manera.
També es cert que em conec, que pasa si vec que m'encanta el mon academic de la uni i vec que no puc accedir a un lloc segur? O pitjor i si vec que m'encanta i tinc la sort de tindre lloc? L'últim cas voldria dir que almenys 5 dies a la setmana anar en transport public (molt pronte de matí i tornar tard de nit!, per exemple per anar a la uni jo marxo de casa a les 6 i 30 (és a dir m'alçe a les 5 i 50) i aplege a casa amb sort! A les 4 de la tarda), no se provare en el doctorat total eixire mes segur.
Però és això, també es cert el que diu la meua avia i ma mare que he de provar en el doctorat i després de tindre eixa satisfacció veure després que fariem si el master de secundaria o continuar a la uni.
Però em mata no saber que pasarà amb mi! Procure no compararme massa, ja que opine que la decada dels 20 és prou frequent i inevitable compararse però vec companys meus de la carrera que tenen molt bon rotllo perquè viuen prop o poden estudiar/dormir mes perquè viuen a prop a un pis etc....
Després em vaig assabentar que cada u te els seus problemes ja siga amb el tema llogers, o un company meu que deia que tenia sort de tindre la meua familia al poble ja que quasi sempre havia de perdre 1 hora fense el dinar, la llavadora... aleshores em vaig donsr conter de que potser molts que viuen a pisos gasten eixes hores de transport meues en feines domestiques i tal.
Que a veure ei! Jo sempre procure ajudar ma mare en tot el que puga però sol ser mes en cap de setmanes que estic a casa. Tinc sort de durme molt be amb la meua familia al poble i se que també tinc sort de poder anar i tornar de ma casa a la uni encara que perda 2 hores cada dia, més hores de son i tal.
No se, era sols per compartirho i procure no compararme amb els demes però aplega un punt on és inevitable, crec que tots ho fem (al final a qui no li falta x cosa, a l'altre si i aixi etc...).
Per exemple, al doctorat se que vaig a patir per els horaris desastrosos jsjsjs però almenys se que puc evitar per exemple dinars farragosos de departament, tot i que perda l'oportunitat de fer xarxes i contsctes academics. Em dona igual preferisc ser jo mateix, i perdre oportunitats a ser sociable i no ser tant jo. A clase estic centrat, no m'agrada anar de dinar ni de festa, m'agrada estar més amb la meua familia ja siga a casa de l'avia parlant amb ella o amb ma mare anant a comprar i mes veure series i pelis. També es cert que mai he sigut masa sociable, les multituds mai m'han fet.
En fi, era aixo jsjsjs supose que l'edat dels 20 és confosa i liant (no se pq a la gent major els agradava tant quan tenien 20 anys!).
En fi, moltes gràcies i si teniu cap consell perfa vos ho agraïria molt.
Era sols per desfogarme per aci, jo estudie ara mateixa Filosofia a la universitat de Barcelona i solc anar i tornar en metro. Visc a una distancia considerable, almenys minim 1 hora amb transport public (que es una combinació horrorosa ja que el metro tarda 1 hora en aplegar al meu poble però cada metro, frequencia és de 1 hora), estic ara mateixa quasi al final del grau. M'agrada Filo i molt, de fet tinc bona mitjana un 8 pelat per ara! Jsjsjs, havia pensat abans de fer el doctorat però no se que fer, estic perdut ja que tot i parlarho amb ma mare i la meua avia (que amb raó, em recomanen que ara que soc jove aprofite i faja el doctorat tot i acabar en 30 anys en idees mes clares que amb 25) continue tenint por i febleses.
Considere que el doctorat m'ajudara amb aquesta por i sortire més segur amb idees clares, però se que es un camí dificil. Probablement el faré, i ja allí decidiré si continuar a la uni o fer el master de secundaria per fer oposicions de secundaria (el meu pla segur i estable que segons la meua avia sempre estara ahi tinga 30 o 40 anys).
Supose que tenen rao i no hauria de pensar massa i centrarme en la carrera i el doctorat i després ja vorem. Pero no vos pasa que vos asalten dubtes internes de si aneu a poder o no, i sobretot tractar de no compararse amb els demes?
Com jo, per exemple, se que no vull viure a un pis, el lloguer esta carisim i sóc molt de poble, ho pasaria mal vivint a la ciutat! També es cert, que he de aprofitsr ara que soc jove i puc (i tinc ganes jsjsjs) de fer el doctorat però tinc por de cremarme, esgotarme, surtir d'allí cansat i pesimista.... però clar almenys voria les opos de secundaria d'una altra manera.
També es cert que em conec, que pasa si vec que m'encanta el mon academic de la uni i vec que no puc accedir a un lloc segur? O pitjor i si vec que m'encanta i tinc la sort de tindre lloc? L'últim cas voldria dir que almenys 5 dies a la setmana anar en transport public (molt pronte de matí i tornar tard de nit!, per exemple per anar a la uni jo marxo de casa a les 6 i 30 (és a dir m'alçe a les 5 i 50) i aplege a casa amb sort! A les 4 de la tarda), no se provare en el doctorat total eixire mes segur.
Però és això, també es cert el que diu la meua avia i ma mare que he de provar en el doctorat i després de tindre eixa satisfacció veure després que fariem si el master de secundaria o continuar a la uni.
Però em mata no saber que pasarà amb mi! Procure no compararme massa, ja que opine que la decada dels 20 és prou frequent i inevitable compararse però vec companys meus de la carrera que tenen molt bon rotllo perquè viuen prop o poden estudiar/dormir mes perquè viuen a prop a un pis etc....
Després em vaig assabentar que cada u te els seus problemes ja siga amb el tema llogers, o un company meu que deia que tenia sort de tindre la meua familia al poble ja que quasi sempre havia de perdre 1 hora fense el dinar, la llavadora... aleshores em vaig donsr conter de que potser molts que viuen a pisos gasten eixes hores de transport meues en feines domestiques i tal.
Que a veure ei! Jo sempre procure ajudar ma mare en tot el que puga però sol ser mes en cap de setmanes que estic a casa. Tinc sort de durme molt be amb la meua familia al poble i se que també tinc sort de poder anar i tornar de ma casa a la uni encara que perda 2 hores cada dia, més hores de son i tal.
No se, era sols per compartirho i procure no compararme amb els demes però aplega un punt on és inevitable, crec que tots ho fem (al final a qui no li falta x cosa, a l'altre si i aixi etc...).
Per exemple, al doctorat se que vaig a patir per els horaris desastrosos jsjsjs però almenys se que puc evitar per exemple dinars farragosos de departament, tot i que perda l'oportunitat de fer xarxes i contsctes academics. Em dona igual preferisc ser jo mateix, i perdre oportunitats a ser sociable i no ser tant jo. A clase estic centrat, no m'agrada anar de dinar ni de festa, m'agrada estar més amb la meua familia ja siga a casa de l'avia parlant amb ella o amb ma mare anant a comprar i mes veure series i pelis. També es cert que mai he sigut masa sociable, les multituds mai m'han fet.
En fi, era aixo jsjsjs supose que l'edat dels 20 és confosa i liant (no se pq a la gent major els agradava tant quan tenien 20 anys!).
En fi, moltes gràcies i si teniu cap consell perfa vos ho agraïria molt.
Laura Centellas
Data: 21/07/2025 12:40
Data: 21/07/2025 12:40
Hola consultor!
Gràcies per escriure’ns.
És molt comú tenir dubtes un cop s’acosta el moment d’acabar la carrera.
Estudiant filosofia, pot ser que el doctorat sigui una molt bona opció, hi ha altres carreres que un doctorat potser no és tant bona opció ja que hi ha molt bones ofertes laborals sense doctorat, però si que és cert que la filosofia és una branca molt lligada a l’educació, i el doctorat t’obrirà motles portes.
Estic d’acord amb la teva mare i la teva àvia, és millor fer-lo ara que acabes de sortir de la carrera ja que ets jove i no tens masses responsabilitats, tot i això, has de ser tu el que ho vols fer, no ho facis mai per pressions externes.
Pel que escrius, sembla que si que tens ganes de fer-lo perquè t’agrada molt estudiar filosofia, l’únic que t’entren pors. Et puc dir que estiguis tranquil, que els professors t’ajuden i et guien molt en el procés del doctorat i que si t’agrada el que fas, això sempre enriqueix l’ànima.
Pel tema del transport, tu mateix t’has respòs, a tu t’agrada viure al poble així que et tocarà continuar anant amb transport públic.
Crec que l’únic que t’està frenant és la por a equivocar-te i també la por a no aconseguir el que vols.
Et diré que la vida no és lineal i que molts cops ens equivoquem, la gràcia està en saber utilitzar aquestes equivocacions per créixer i re emprendre un nou camí.
Molts ànims i endavant!
Espero haver-te ajudat.
Estrella Dorca – Psicòloga Sanitària
@estrelladp_psicologa
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Estrella Dorca, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
