El consultori

Confundida

Hola, bon dia!

Em dic Núria i tinc problemes amb el menjar. Al desembre fará un any que em vaig començar a deprimir, primer era una tontería pero amb els díes m'anaba esfonsant més fins que vaig caure amb "depresió". No sortia de casa per res, no tenía ganes de fer el que més m'agrada (música i ball), no volia menjar, em passaba els dies plorant i només volia estar sola, completament sola. Em vaig anar separant dels meus amics, només parlaba amb alguns amb el móvil (ells tampoc van intentar llevar-me d'aquí) i jo no acceptaba estar malament. Fins que uns altres amics m'ho van notar (jo dissimulaba moltíssim però un dia van vore els meus talls als braços).Li van dir a mamare fins que em teníen que ingresar per anoréxia i transtorns psicològics i els meus pares no van voler perque no tenim diners per ingresar-me i em van dir que tenía que sortir d'aquest món sola. La qüestió es que jo no aparento res, jo sóc normal, ric i tot fins que arribo a casa.He arribat a un extrem que necesito una psicòloga però no se com dir-los'ho ni com parlar amb ells ja que em poso molt nerviosa sempre. I igualment no m'hen pagarien una, no se que fer, son uns pares de categoría, però ja m'he intentat suicidar vaires vegades i crec que només se'n donarán conte de tot això si em suicido.

M'agradaría que m'ajudesiu ja que ajudeu a la gent, la veritat es que això no ho sap ningú, només uns quants amics ja que a mi m'agrada pasar desapercebuda. No m'estimo gents, m'odio i vull morir.

Gràcies per si em contesteu com per si no em contesteu, un petó, m'encanteu:)

Att: Núria

Hola Núria, em sap molt de greu que t'ho estiguis passant tan malament, de debó. Entenc que deus estar passant una situació molt difícil, quan una persona està tan deprimida s'ho passa realment malament, encara que per fora no es noti. Però pensa que pots sortir d'aquí, pots recuperar-te i ser feliç. Pots arribar a ser feliç sempre i quan continuis viva, als morts ningú els pot ajudar i no hi ha una segona oportunitat per a ells, així que treu-t'ho del cap, perquè pots tenir una vida feliç. La forma d'aconseguir-ho és fent tractament, i no cal que sigui de pagament, pots rebre tractament gratuïtament a través de la seguretat social i també pots rebre tractament en centres privats sense que els teus pares ho hagin de pagar. El millor que pots fer és tornar a parlar amb els pares i dir-lis que pots rebre tractament tan a la seguretat social, a través del metge de capçalera o pediatra, com a centres privats finançant-los amb l'assegurança escolar (els propis centres privats ja saben com tramitar l'assegurança escolar). A vegades els pares es poden equivocar com totes les persones, però hi ha cosa que és segura: ells t'estimen més que a res i sempre faran tot el que puguin per tu. Et volen veure viva i feliç, i s'esforçaran al màxim per ajudar-te. Confia en ells i explica'ls el que et passa realment. Si necessites informació més detallada sobre com accedir als diferents centres existents per atendre persones amb el teu problema, escriu-me a sbujalance@acab.org. Mols ànims i un petó molt gran!