El consultori

bulimia??

hola, escric aquí perqué estic bastant desesperada. Crec que sóc bulímica. Just despres de nadal pesava 45 kilos, i media un metre cincuanta-nou, cada com que em miraba al mirall em veia molt grassa, amb les cames massa musculoses, el cul massa rodó i massa baix, i els malucs inflats per la part de radera, el cas esque estava tan angoixada que vaig començar a vomitar, per veure si em servia, primer vomitava molt poc, pero despres anava a més, i quan veia que si menjava molt em costava més vomitar, vaig deixar de menjar, pero seguia vomitant ( l'aigua, els sucs intestinals...), ara ( un mes despres) segueixo medint el mateix (1.59), però peso 41,5 kilos, he vaixat moltisim de pes en molt poc temps i estic preocupada per si aixó se m'escapa de les mansi em pugui morir o alguna cosa d'aquestes... nose que fer, i no puc deixar de vomitar, però ho necesito. els meus pares no saven res, només ho sap una amiga que va passar pel mateix fa un any... espero que em pogueu ajudar siusplau
pd: no vull cap resposta en plan ''es normal lo de les cames musculoses i els malucs més grans, espel creixement ademés, a nadal tothom engreixa...'', perquè jo no creixo més de res, vaig parar de desenboluparme l'any passat i m'ha dit l'endocrí que lo unic que em creixeran són els pits, i si m'engreixo doncs em creixerà tot lo demés ( com els malucs .
petons<3

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, pel que m'expliques es nota que fa un temps que ho estàs passant malament per culpa de la preocupació pel pes. Sé que deus sentir-te malament, quan algú comença a tenir problemes relacionats amb el menjar i el cos pot arribar a passar-ho realment malament. És molt important que no vomitis, ja que provocar-se el vòmit és molt perillós per a la salut, pots acabar, fins i tot, a l'hospital per culpa d'això. Per acabar amb tot aquest problema el que necessites és aconseguir sentir-te millor amb tu mateixa, i això s'aconsegueix treballant l'autoestima i adquirint hàbits saludables. Vomitant i menjant poc només aconseguiràs sentir-te cada cop més angoixada. Per això és molt important posar-li solució a tot això el més aviat possible, ja que com més temps passi, pitjor serà. Tu no tens la culpa del que t'està passant i necessites suport i ajuda per poder sortir-te'n. El millor suport el rebràs dels pares. Sé que és difícil parlar amb ells d'això, però és necessari que ho facis. Després de dir-los t'hauràs tret un pes de sobre i ells faran tot el possible per ajudar-te. Pots parlar directament amb ells, escriure'ls una carta per a que la llegeixin quan tu no hi siguis o pots ensenyar-los la consulta que m'has fet. Fes-ho com et trobis més còmoda, però digue'ls-hi. Molts ànims i molts petons!!