El consultori

no sabia si ficar-ho aquí o a psicología

Hola!
Bueno , avanç de començar dir que es una mica llarg de llegir el que t'espera ! ajajaj
Bueno , desde sempre no he tingut una vida bastant fàcil, vaig ser maltractada psicologicament per part dels meus pares i violada pel meu ex. No es cap broma, i et sonarà extrany que ho tingui tan assumit i parli amb tanta naturalitat, pero he estat sotmesa a teràpia i he tingut molta ajuda.
Doncs el que et vinc a explicar es remonta a fa dos anys, quan vaig ser violada pel meu ex que tenia una etranya obssesió amb mi, no ho vaig explicar a ningú i em vaig tancar en beanda en vers a els nois. 5 messos després, em vaig enamorar perdudament del meu millor amic, el cual sabia tot el que tenia a casa etc. A els dos messos vam començar a sortir i em va a judar amb tot i més però el no sabia lo de la violació així no sabía perque tot i que jo volgués, no li feia res en tema sexual i quan ell em feia sexe oral o em mastubava no gaudia tant com era d'esperar, pero ell no tenia preses ni res. Ell sabia que jo no era verge i que ell si que ho era i tenia por de estar fent les coses malament fins que un dia li vaig explicar la mntja vertitat. poc a poc vaig començar a gauidir més del sexe i em vaig posar en tractament amb una sexóloga. ho vam fer i al cap dels messos ja era capaç d'entregarme 100% en el sexe, pero no vaig arribar mai a l'orgasme.
el meu nòvio no només em va ajudar i tenir paciencia amb alló, sino qeu em va ajundar i recolçar molt amb els temes familiars (em van fer fora de casa, macusaven de coses que no eren certes, etc)
quan ja portabem un any i mitg vam començar segon de batx i ell estaba molt estrany, no em deia de vuerens quan abanç ens veiem tots els dies, era molt poc carinyós etc i li vaig dir de parlar i li vaig explicar, total que al dia seguent era el nóvio més carinyos del mon i jo , sentía que ho feia per obligació, i van tornar a discutir, li vaig dir qe ni tan sols em dia que mestimava quan feiem l'amor, que estaba distant i aquella nit quan ho vam fer em va dir qe m'estimava i que ho sentia i hem vaig posar a polorar. total que tot bé durnt el cap de setmana pero entre setmana va a tornar a ser distant i vam tornar a discutir, (he de recalcar que en tota la relació mai haviem disucutit tant) total em va dir que estaba agobiat ique m'estimava i no sabia que fer i pracicament li vaig obligar a que em deixes dientli qe fes el que sentis que menys el faria mal i així va ser, emva deixar ens vam abraçar plorant i em va dir per ultim cop que m'estimava. total ,que despres d'alló em va enviar cançons i es va trencar un peu el vaig anar a veure, em va dir de quedar un dia i el dia que vam quedar va ser tot perfecte. era com si fos el principi. tots dos ens sentiem als nuvols, pero jo no vaig ser capç de actuar i ell no volia ni que el toqués pq es sentia massa be i etc etc dies després em diu danar al cine i acepto i depseres diu que no pot i després m'entero per tercers que volia tornar pero que no es va atrevir a dirme res , després va començar amb una tia en plan "follamigos" cosa que ell es creia que no sabia pero ho sabia tot deu. total que un dia mobre pel watz i em diu que a un amic seu se li ha trencat el condó y que debia fer, jo li explico sospitat que va ser a ell a qui li va passar i dies després el nostre millor amic mo afirma. un mes despés deixa al rollet aquest i comença a parlar dia si i dia també amb mi per fb. ens trobem a la biblioteca i va ser extany ja que anaabem amb grups diferents i no vam poder parlar dierectament, i l'alte dia menvia la nota del TDR i coses així. La cosa es que no se que cony vol, a siguit la persona més important a la meva vida, i ara esta bé un dia amb mi i l'atre tope de sec o borde, i no tinc ni idea de que vol :/

Hola adolescent 26!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Gràcies per la teva consulta i per la teva confiança explicant tot el que t'ha passat!

Pel que comentes, sembla que us agradeu moltíssim i que quan esteu un temps separats torneu a tenir contacte. A més, els dos heu ajudat a l'altre a millorar i a créixer com a persona, i això és molt positiu :)

Et diria que pensis què esperes realment d'ell, si creus que podeu ser una parella de nou o si penses que estàs vivint de records del passat. No és una tasca fàcil, però és important que tinguis les idees una mica clares.

El següent pas és parlar amb ell sobre els teus sentiments: normalment, quan ens obrim d'aquesta manera podem senti-nos débils o vulnerables; però és tot el contrari: algú que pot expressar les seves emocions i és sincer amb el que sent, és una persona molt VALENTA. No ens ensenyen mai a actuar davant de situacions així, per això és tan difícil.

Sobretot, si tots dos voleu estar junts perquè sou més feliços així, no deixeu que l'orgull us deixi perdre l'oportunitat. Però abans has de saber què vols TU, per poder després saber què vol ell: sigui quina sigui la seva resposta, l'hauràs de respectar i prendre una decisió :)


Espero haver-te ajudat una mica! Una abraçada.
Helena Galé
@hln_gale
www.consultajove.cat