El consultori

Autoestima (URGENT)

Hola Sara:

Jo des de sempre no me agradat a mi mateixa, em veig gorda etc. Quan vaig arribar a Girona (abans vivia a Barcelona, vaig em pitjora no menjava i fins i tot vaig a arribar vomita, ningú ho sabia això, fins que el meu millor amic se'n va adonar que no menjava. Un dia em va convidar a sopar a casa seva i no vaig menja. Ell em va dir que: que em passava si tu ja estas bé. Després de parlar una bona estona. Em van venir a buscar i vaig haver de marxar.

Dilluns d'aquella setmana es va quedar a dinar pk volia que em vigiles. Com normal ho vaig llençar tot.
L'altre a l'hora d'eduació fisica corrent en vaig desmayar, la professora em va dir que si habia dinat jo li vaig dir que si. Quan va acabar la classe el meu millor amic li va dir que no menajava res i per aixo em vaig desmaiar. Alhora de dinar em va vigilar la professora i em va renyar.

el meu millor amic vol que vagi a un pscoleg peró jo estic be no em fa falta. Em faria falta? Tinc anorèxia?

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, pel que dius es nota que fa temps que ho estàs passant malament per culpa del menjar i la preocupació pel cos. Entenc com et deus sentir, quan algú passa per una situació com la teva pot arribar a passar-ho realment malament. Per això és molt important que aturem aquest problema abans de que es converteixi en quelcom encara més greu. La manera d'aturar aquest problema és explicar-li als pares. Sé que pot ser difícil fer-ho, però és imprescindible que ho facis per evitar una malaltia mental tan greu com l'anorèxia. Tu no tens la culpa del que t'està passant i els teus pares volen saber què et passa per poder ajudar-te com necessites. Pel que expliques, tens un molt bon amic que es preocupa per tu i que estic convençuda que t'ajudarà a dir-li als teus pares si li demanes ànims per fer-ho. Fes-ho sola, o amb el teu amic, però és imprescindible que parlis amb els pares. Molts ànims i molts petons!!