El consultori

amiga amb problemes, que podem fer? (URGENT)

Hola, escric aquest missatge perquè estic molt preocupada per una amiga meva.
El problema és que no menja, fa dos (o com a moolt tres ) apats al dia (dina i sopa i, a vegades berena, però si berena vol dir que no sopa) Sincerament estic molt preocupada, ja que està més de quinze hores seguides sense menjar ( de nou/deu del vespre a les tres del migdia).
Jo i les altres amigues fa temps que anem parlant amb ella, però passa de nosaltres o ens posa excuses (hem intentat parlar-hi tranquil•lament , i no tant tranquil•lament). També sé que els seus pares comencen a estar preocupats per ella, ja que veuen que no menja (em sembla que també han intentat parlar amb ella, però tampoc els hi fa cas).
Tenim 14 anys i ella medeix 1,65m aprox i pesa uns 50 kg).

Em sembla que a mi és a qui té més preocupada aquest tema, ja que les altres amigues comencen a deixar-ho estar, però a mi m'està afectant molt (però si intento parlar amb ella se'm enfada).

Primer de tot m'agradaria saber si esta patint algun tipus de problema (anorèxia) i després m'agradaria saber que podem fer per ajudar-la (sabem que si parlem amb els seus pares s'enfadarà amb nosaltres, ja que és la seva vida).

Hola prsl! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació per la teva amiga, es nota que te l'estimes molt. No puc dir-te si està patint un trastorn de la conducta alimentària perquè necessitaria més informació i parlar amb ella per saber-ho, però pel que dius sembla possible que estigui tenint problemes relacionats amb el menjar. Si és així, els amics teniu un paper molt important a l'hora de donar-li suport a la persona afectada, i mostrar-li el vostre recolzament, però malauradament, no la podeu curar. La única que es pot curar és ella mateixa fent un tractament especialitzat. El millor que pots fer, per tant, és intentar animar-la a que parli amb els seus pares. I si ella no ho fa, aleshores parlar directament tu amb els seus pares. Si fas això, és molt probable que ella s'enfadi, però segur que amb el temps i quan ja es recuperés del problema, no només ho entendria, sinó que t'agrairia que hi parlessis. Per una altra banda, quan parlis amb ella, procura no parlar-li del que menja o no menja, o de si està prima o ha perdut pes, si li parles d'això el més probable és que s'enfadi i no vulgui parlar-hi més. En canvi, si li parles de com se sent, si està trista, si l'amoina alguna cosa, si vol parlar dels seus sentiments, etc. és més probable que s'obri i parli. Tot i així, si realment té un problema, no t'obsessionis, recorda que tu no la pots curar i no li tinguis en compte si està una mica allunyada, ja que això seria cosa de la malaltia. Espero haver-te pogut ajudar. Molts petons!!