El consultori

seiG

Hola, tinc 13 anys y no sé si sóc anorèxica. Abans fa dues setmanes pesaba unns 57.6 i ara peso 55.9. ja no menjo tant com abans, desde el septembre que estic així crec. Perque, en septembre pesaba 54 o 53, pero jo no volia menjar més i engreixar més ni estar grassa. Jo lo que feia era menjar i menjar, després em arrepentia. Em sentia grassa, pero jo seguia menjant i ara a vegade faig lo mateix, em dic: no, no mengis que sino estaras mes grassa. O cuan per exemple menjo un dolç, (per exemple avui)me l'he menjat y penso que sol per menjar una mica ja hauré augmentat de pes moltisim. Per esmorzar sol em vec sinc glops de llet, després per al pati del insti, la meva mare em fa el menajar i a vegades s'ho donc a una amiga o a vegas jo m'ho menjo, o ho partim entre la meitat. Hasta em fa pena la meva mare, prque ella em fa el mejar amb tot el cariño creient que mel mejare i jo com soc idiota s'ho donc a una altra tia. Per dinar si que dino, però per exemple si m'han ficat més del menjar que jo no volia menjar, cuan la meva mare es va a algun lloc, jo 'aprobecho' per deixar-lo a la cassola. Per berenar no bereno normalment. y sopar igualq ue dinar.
Cada vegada que em pugo a la bascula vull pesar menys, cada vegada que em pugo tinc por de pesar un gram més o un quilo més. Em peso SEMBPRE, cuan acabo de dinar, d'arribar del cole etc.
Faig exercici casi cada dia, si no puc fer-ho un dia perque estic molt ocupdo no faig. Pero cuan faig corro 20 o 30 min, depèn. També faig sentadilles. Sempre vull que el meu estomac estigui 'vacío' si no no estic bé. Cada vegAda que menjo algo que jo crec que no tenia que haber menjat, em dic que no ho tenia que hbaber fet i que soc idiota per haber-ho fet. Em miro al mirall i nomès vec que grasa ojala poguesi, arrancarme tota la grasa de tot el cos, odio el meu cos.
Gràcies per respondrem :)

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació, pel que m'expliques es nota que fa temps que ho estàs passant molt malament per culpa del pes i el menjar. Per tot el que dius és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Quan algú pateix això es troba molt malament, angoixat, trist, i el menjar i el pes es converteixen en un malson. Sé que ho estàs passant molt malament i per això és molt important trobar una solució al que t'està passant el més aviat possible, ja que com més temps deixem passar, pitjor serà aquest problema. El que has de fer és parlar amb la teva mare i explicar-li tot això. Sé que pot ser difícil fer-ho perquè no la vols amoïnar, però tu no tens la culpa del que t'està passant i la teva mare vol saber les coses dolentes que et passen per ajudar-te. Per a ella tu ets la seva prioritat i farà tot el possible per ajudar-te. Si vols, per explicar-li pots ensenyar-li la consulta que m'has escrit, s'entén molt bé com et sents. Si necessiteu consell sobre quines passes donar per trobar una solució a aquest patiment que tens, escriviu-me a sbujalance@acab.org Molts petons!!