El consultori

Amor, amistat, o massa vergonya? Falta de comunicació...

Hola,
a veure, aquesta consulta és una barreja entre sexualitat i psicologia...no sabia on posar-la, però crec que es podria posar aquí.
Fa dos mesos, més o menys, vaig començar a sortir amb un noi, que es diu Jordi. Ens estimem molt i tal, però no arribem mai a res...la gent diu que lo nostre és una simple amistat, que no hi ha la ''chispa'' però jo no crec que sigui així, i ell tampoc ho veu així. Per nosaltres és molt més que una amistat i estem molt bé junts, mai ens barallem, etc...però el que em preocupa és que no ens barallem per falta de comunicació, perquè el que passa és que (per mi millor no barallar-se, eh?) no ens parlem gaire de ''estic gelosa perquè vas fer no sé què'' i tal, no sé si m'explico, no ens diem aquestes coses que ens molesten a la cara, però tampoc ens molesta no dir-ho perquè reconeixem que són tonteries...però, podem tenir una relació així? És que encara que alguna cosa ens arribés a molestar molt molt, ens faria massa vergonya anar allà a dir-ho, i crec que si hi ha vergonya és perquè el que anem a dir és una estupidesa...llavors no cal dir-la, no?
I crec que per això, en dos mesos que estem junts, ens hem fet dos petons comptats (parlo a la boca) i no ha arribat a ser un ''morreig'' sinó un simple pico. Per nosaltres significa molt, però sé que tan ell com jo volem més, no diem arribar a sexe, (tot i que si) però és que no trobo normal que estem junts des de tan i no ens haguem besat encara.
Que m'aconsellarieu?

Hola!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Gràcies per la teva consulta!

El primer que has de recordar és que VOSALTRES decidiu quin tipus de relació voleu tenir. Cada parella és un món, i podeu avançar al ritme que us sigui més còmode! Si no heu volgut fer-vos més de dos petons, és la vostra decisió. Segur que quan us vingui de gust incorporar el vostre cos en la relació, ho fareu sense problemes :)

Respecte al fet de dir si una cosa us ha molestat, crec que és important que pogueu expressar-vos amb comoditat i tenir la confiança suficient. Això s'apren amb el temps, ja que al principi és més difícil mostrar els nostres sentiments (com el fet d'haver-se posat gelosa que tu dius).

Una cosa és barallar-se, i l'altra tenir un CONFLICTE: aquests són normals en una relació, i el que ens fa ser una bona parella és la manera de resoldre'ls. Si cada vegada que una cosa ens sembla malament hem de cridar, enfadar-nos, o tractar malament a l'altre, està clar que tindrem una relació bastant tòxica. Però si enlloc d'això, ho parlem tranquil.lament, expliquem com ens hem sentit i escoltem què ens ha de dir l'altre al respecte, serem una parella sana.

Així que et diria que no tinguis por en expressar com estàs, i facilitar que ell faci el mateix amb tu! Penseu que a part de parella, també teniu una amistat que us uneix oi?

Espero haver-te ajudat una mica! Una abraçada.
Helena Galé
@hln_gale
www.consultajove.cat