El consultori

farta de la vida, AJUDA...

Mira jo ja sóc major d'edat, i ho sento perquè això no va aquí, i et porto feina..., però a l'apartat psicologia no contesta.. i necessito ajuda..., ja et vaig escriure un cop, però només una part del què em passa... , ja em vas contestar i tot, vaig posar: (aprimar-see), però és que ja no ser què fer amb la meva vida...
(ah, i et vaig escriure no fa gaire dient-te això, però dit diferent, però crec que no es va enviar bé i ara t'ho torno a enviar)
mira t'explico una mica la meva història, vaig patir bullying dels 12 als 16 anys, tota la classe em feien de tot, m'insultaven, es reien de mi, em gravaven tirant globus i ho van penjar, però ho van esborrar quan em vaig enterar...., i a més les amigues de me millor amiga tampoc em suportaven, em deien que era un gos que seguia el seu amo (me millor amiga), però tenien raó... m'insultaven i de tot, perquè dels 12, no ser perquè no deia res, era normal que em fessin tot lo que em feien..., bueno això és passat..., i ja no hi pensava, però des de que estudio lo que estudio hi torno a pensar... em fa recordar tot. Lo del bulliyng no ho vaig parlar amb ningú, però els meus pares ho sabien evidentment, però mai en vaig parlar amb ells, ni ganes en tinc... ho vaig passar tot sola...
i aquest cicle, ed. infantil em fa recordar tot i em fa veure que no serveixo per educar nens, i a mi m'encanten, i tinc un cosí de 4 anys que m'odia... com vull fer aquest cicle si no serveixo...
jo ja no ser que fer amb la meva vida de veritat..
no ser si val la pena que hagi existit, perquè realment no he estat mai feliç, ara als 19 anys em pensava que m'anava una mica millor les coses, però resulta que m'etivoco... no ser si és per fer ed. infantil que em fa pensar en tot, i que no serveixo, etc, i per això estic així..., però és que també tinc una baixa autoestima, i ser que diuen que si no està bé un mateix, els altres no ho estaran amb tu, i això mai serà possible... fa un temps que em faig talls, no és gaire, però tot i així en faig, i ser que no està bé (la veritat fa una mica de pena veure el braç amb això i a més faig natació), tot i que tinc ganes de fer-me talls més profunds, però alguna cosa em diu que no... i a més estic farta perquè em vull aprimar, tot i que del cop que et vaig escriure, vaig anar a la dietista, d'amagat de me mare, perquè no em deixa, i em vaig aprimar 3 k, però m'he engreixat 1 aquest cap de setmana...
i a més d'això que et dic, a casa meva les coses estan fatal... fatal és poc..., cada dia hi han crits, estic farta, farta de tot.. de la meva família de tot...., el meu pare em diu amb tota la seva ràbia que no serveixo per a res, que m'esclafaria el cap, que estic boja, i moltes coses més, i sempre em dona les culpes de tot, però en part té raó... (crec que tot això, a casa, passa des de que va néixer el meu germà, però ha anat augmentant a mida que em feia gran, a l'adolescència anava fatal, però cada cop va a pitjor en ves del rebés...) el meu germà d'11 anys i jo sempre ens barallem. ser que sóc la gran.. i és lo que em diuen sempre... però és que quan em vacil•la i es fa tan flipat, i m'enreda constantment jo no puc amb ell..., llavors jo m'hi torno, i ell s'hi torna, i és una història que no s'acaba si jo no paro, i el meu pare SEMPRE acaba cridant i em fot la bronca a mi..., i últimament està tan emprenyat que em diu que em deixarà sense cotxe, no podré acabar els estudis i que em traurà de la coral (fa poc vaig al psicòleg i molt de tan en tan i m'ho va recomanar) i si em treu tot això em moro... perquè és lo únic que tinc..., ja passo proutes hores a casa, no suportaria això...., és la meva vida, perquè casi no tinc vida social...., el meu pare també diu cridant que em posarà a un centre de bojos, si continuo així... m'ho diu sempre, ser que no està bé lo que diré ara, però odio els meus pares i al meu germà...em recorden tant a mi... (tot i això crec que els estimo), me mare una amargada i insocial, i jo també les 2 coses, i el meu pare un maltractador psicològic.. i jo ..c rec que també...., i el meu germà un flipat marginat, tot i que ell a la seva manera crec que té amics, i ell és intel•ligent i tot... em comparen amb el meu germà d'11 anys, sobretot el meu pare, ell ho té tot i jo no...
jo em passo molt amb els meus pares... ser que no està bé... i si la meva filla em fes tot lo que li faig a me mare em moriria jo.., i contesto als meus pares.. , els hi he dit fills de puta molts cops, no els hi tinc respecte...., el meu pare s'ho mereix, però me mare no.... el meu pare, germà i me mare es porten bé, però jo sobro...., si sóc una persona que faig tanta nosa a tothom, perquè vaig existir? si a més no em van anar a buscar... sóc un error jo, no pego enlloc! ningú em vol, faig fàstic..., i a més sí crec que estic boja, perquè em porto molt malament amb me família..., he picat al meu germà i l'he esgarrapat..., ser que no està bé però no puc evitar quan em molesta tan... ho fa expressament, i jo no vull ser dolenta..., jo no vull això... a casa meva tots som com una colla de bojos, el meu germà ha picat a me mare, una mica, jo ja dic que serà pitjor que jo...
per tot això és veritat oi? estic boja?...., jo de veritat ESTIC FARTA i no ser que fer amb la meva puta vida..., sento que he perdut tota la meva adolescència, em sento frustada..., de veritat ningú pot saber què és això... NO penso parlar amb els meus pares... perquè no els hi tinc confiança... gens, i em fan fàstic.. com a mi mateixa.. ser que és lleig i ho sento..., NO PUC MÉS de veritat..
ah i a part d'això tinc insomni de fa un any, ho he provat tot, no és cada dia, bueno cada dia em costa d'adormir, però hi ha temporades que no dormo i altres sí..., estic cansada, tinc son, em poso a dormir, i tardo hores adormir-me, a vegades a les 6 encara dono voltes, em llevo molt per anar a lavabo, bec molta aigua, potser és per això...., però estic farta de no poder dormir.. em poso nerviosa perquè no puc i dono moltes voltes al llit, i passo molta gana durant la nit, i no em don la gana de menjar perquè jo em vull aprimar..., ho he provat tot per dormir, i he anat al metge, i he pres pastilles i no em fa res efecte..., i això em perjudica als exàmens..., i hi ha dies que al cole se'm tanquen els ulls... jo ja no ser què fer amb res... , potser no puc dormir bé, perquè miro moltes series a la tele, i moltes pel•lícules, molt és molt, miro de tot i molt variat, coses que gent de la meva edat segur que no mira, per això sóc tan rara.... bff,...., miro més de 7 series per setmana, i n'he de mirar per internet! hi ha temporades que miro més i temporades menys, m'encanten les series i no vull deixar de mirar-les...., i lo de dormir potser també té a veure amb els problemes.. suposo no? i abans, no fa pas molt, no fa gaires anys, sempre abans d'adormir-me m'imaginava històries i tot, i m'encantaven, però em vaig cansar, perquè no existeixen aquestes històries, estic farta de fer-me il•lusions, o que millorarà la meva vida, i per això ja no m'imagino històries, potser és per això..., no ho ser..., i m'han marxat les ganes de pensar en coses bones a l'hora de dormir, quan abans és lo que m'agradava més, però m'han marxat les ganes.., i ara em costa molt més d'imaginar coses, i més de positives, ara si m'imagino coses són coses negatives que em passen, i a l'hora d'anar a dormir només penso que algú m'ajudi i que vull una vida com cal...
Ho sento per tot, perquè tot és tan llarg, perquè sóc una pesada... i ho sento per existir...

Hola! Primer de tot vull agrair-te que confiis en mi per explicar-me la teva situació, per tot el que m'expliques es nota que fa molt de temps que estàs passant-ho molt malament. Ets una noia molt valenta, has hagut de passar per situacions molt doloroses, com el bullying, i entenc com et deus sentir. És molt injust que una noia de 19 anys com tu es trobi tan malament. Tens dret a ser feliç i a viure la teva vida de forma plena, és necessari que facis tot allò possible per aconseguir-ho. Visitar-te amb un psicòleg et pot anar bé, em comentes que ja vas a un psicòleg, parla amb ell o ella de tot això que sents, i si cal, vés a veure'l més sovint (un cop per setmana, per exemple). No tinguis por de ser educadora infantil, si t'agraden els nens segur que aconseguiràs ser una educadora excel·lent, no dubtis de tu mateixa. Qualsevol persona, hagi viscut la infància i la vida que hagi viscut, pot ser un bon educador infantil si s'esforça, com estàs fent tu. I pel que fa a la familia, sé que a vegades les relacions familiars poden ser molt difícils i fer mal, però quan un es troba malament té tendència a veure-ho tot encara més negre, intenta donar-los l'oportunitat d'ajudar-te, explica'ls com et sents, explica'ls-hi tan bé com m'ho has explicat a mi i és possible que t'entenguin, això et farà sentir millor. I, sobretot, parla d'això amb el psicòleg, i si encara no vas a cap, busca'n un. Si necessites més informació sobre professionals que et puguin ajudar o necessites parlar més, escriu-me a sbujalance@acab.org Ànims i molts petons!!