Snapbuff Vogel
Snapbuff Vogel
Any: 2003
Comarca: Selva
Data: 16/05/17 19:08
Tinc molta por...
Bé, de fet no se ni per què començar. Pot ser hauria d'anar a la secció de psicología... però es que va tot junt.
Tinc 13 anys. Soc lesbiana. Ja m'he apropat a la noia que m'agrada... hem parlat, ens hem somrigut, ens hem abraçat... fins que em vaig assabentar que ja tenia nòvio. No era la meva intenció... però vaig fer un pas enrrere, vaig deixar d'anar amb ella al pati i de somriure-li. Em sentia confusa... Però lo pitjor va ser que... Bueno.

En aquella època estava molt alterada. explicant-ho breu i gràficament...
Em sobrava energia.
Al sobrar-me energia, es va convertir en nervis
els nervis em... M'encantava estar nerviosa. Era com si tingués un nus a l'estómac. Em feia mala sang per cada cosa insignificant... Però cada vegada decidia quan es descompressava tot. Tot i així, sentia com cada vegada em feia més pressió allà. Fins que... Una carícia em provocava arcades. No podia tocar-me la panxa. Em sentia molt malament, per les nits sempre plorava, des de el principi dels "nervis". Estava massa rabiosa, odiava, m'agafava les coses massa a a pit...
Va ser per aquelles setmanes que vaig decidir que ja prou. Perquè... vaig tenir una mena de... Inflamació. Em donava mil punxades el ventre, no podia parar de gemegar... I doncs vaig decidir parar aquell rollo. no volia mes nervis, no volia creure que estava feliç. em vaig decidir. I va ser quan em vaig enterar... Que ja tenía nòvio. Alló em va acabar de derrumbar.
Ara, (després de varis mesos de repòs) em sento millor, però torno a... Desitjar aquella sensació de felicitat momentània. Sento que per mes esforços no puc...No puc oblidar-ho. Ni la situació ni a ella. Aquella noia m'encanta. Em va encuriosir des de bon principi. Crec que ja sap que m'agrada. Un dia em va demanar per explicar-li els meus sentiments... I no vaig anar a trobar-la passats uns dies, no li vaig respondre.
Tot això va passar... i em vaig enterar. Em vaig enterrar.
Necessito... No se què necessito. Vull que m'aconselleu. Em sento avergonyida, no sé com parlar-hi de nou. Sento que ja torno a obrir-me, però em fa molta por... Qualsevol de les seves reaccions.
Cristina Albó
Cristina Albó
Data: 20/05/2017 19:34





















Hola Snapbuff Vogel,

Efectivament aquest consulta
hauria d'anar a psicologia, és important que trieu bé la categoria de
consultori ja que no podem respondre consultes que no encaixin dins el
consultori que portem.

De totes formes, llegint la teva
consulta, creiem que vas ser molt valenta i sincera amb tu mateixa, però sovint
els amors poden no ser correspostos. En cap cas hauries de sentir-te
avergonyida, agafa forces i intenta no donar tant de pes a les seves reaccions.
No podem controlar les reaccions dels demés i no podem controlar les
interpretacions que els altres fan de les nostres paraules.

Valora i actua en conseqüència al
que sentis amb tu mateixa però no permetis, o intenta gestionar que el que els
altres pensin no t'afecti tant, sinó patiràs moltíssim, ja ho has viscut...

Una abraçada i gràcies per
escriure'ns!







Helena Angel
Psicòloga Iesp - Consulta Jove
@HelenaAL
http://www.consultajove.cat


">www.consultajove.cat

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.