Hola!
Primer vui explicar la situació en la que estic i després el que em preocupa.
1) Tinc 17 anys i estic fent un cicle. Fins a primer d'eso ni tan sols sabia que volia dir la paraula "lesbiana". De fet, a primer d'eso vaig estar amb un noi, però mentre estava amb ell pues vaig començar a notar que no només em fixava amb nois. (potser fent primer d'eso era una mica petita però és una edat en la que comences a saber que t'agrada i què no). Total que a segon d'eso n'estava totalment segura del que m'agradava, les noies. Des de segon d'eso he tingut MOLT clar que era homosexual. l'estiu passat no l'altre ho vaig dir per primera vegada i va ser al meu germà. només ho sap ell, però com que es mes petit que jo, no puc xerrar de coses així ja que potser no ho acaba d'entendre. així doncs, es pot dir que no he sortit de l'armari i ara per ara, no ho faré perquè no sóc capaç.
2) Una amiga em va presentar a un noi amb el que ja hem quedat algunes vegades. I ara pensareu: i perquè quedes amb un tio si no t'agraden...jo també m'ho pregunto...però esque aquest noi ha vist en mi una cosa que no havia vist mai ningú. Ara aquest noi esta totalment enamorat de mi i convençut de que acabarem tinguent algu. A mi m'agrada quedar amb ell perquè és super bon tio, però no sento aquelles pessigolles a la panxa de quan estàs enamorat. suposu que també m'agrada quedar amb ell perquè des del noi de primer d'eso no he estat amb ningú més i quan et donen una mica de carinyo pues t'agafes a ell...es una situació difícil d'entendre.
la cosa es que tot i que jo no vui res amb ell, no li puc ni li vui dir que no vui res...no se com explicar-ho.
per un altre costat tinc molta por. la meva millor amiga, des de l'infància, es una persona que parla de les lesbianes com si fos algu dolent...com per exemple: ami que no em toqui aquella, bollera, que asco...joder i jo estic al seu costat i quan la sento dir aixo pues em sap molt de greu perquè no la vui perdre...es molt bona persona per aquests comentaris...i ja se que ara em direu que si es la meva amiga de veritat ho aceptarà. Jo també ho crec pk sempre m'ha fet costat.
4 anys amagant aquest secret i fent veure que m'agraden els tios...és difil, molt difícil. desitjo que s'acabin els perjudicis i que tothom sigui lliure d'estimar a qui vulgui sense ser jutjat pels altres.
per una altre part tinc moltes ganes de coneixer noies com jo...ja no ho dic per tenir-hi algu sinò per poder parlar d'això perque no suportu més guardar aixo sense poder-ho explicar. hi ha alguna pagina, grup o algu on pugui coneixer més gent homosexual?
PD: EM SAP GREU HAVER ESCRIT AQUEST ROTLLO, NECESSITAVA EXPLICAR-HO.
MOLTES GRÀCIES PER AJUDAR-ME!
Mariona Busto Data: 23/04/2017 21:42
Hola ANÒNIMA!
Pots estar tranquil·la perquè hi ha moltes noies a les quals els hi ha passat exactament el mateix que a tu.
Com saps, l'orientació sexual que tenim cada un de nosaltres no l'escollim, sinó que ve determinada per de qui ens enamorem. Si tu t'enamores de noies, fantàstic! Malauradament encara hi ha molta gent que no entén que dues persones del mateix sexe puguin estimar-se i ser parella, però això no t'ha de fer qüestionar-te els teus sentiments ni pensar que estàs fent quelcom malament.
Pel que fa al teu amic, et recomanem que siguis sincera amb ell, no cal que li diguis la teva orientació sexual si no ho vols fer, però si no sents res per ell i ell s'està fent il·lusions, potser que siguis sincera per no fer-li mal.
Et recomanem que segueixis a la nostra companya Paula Alcaide, ella és també psicòloga i està especialitzada en noies lesbianes i bisexuals. Mira el seu web (