El consultori

etiqueta

Hola! Gràcies per perdre el vostre temps en llegir i resoldre el meu i tots els dubtes de milions d'adolescents en problemes, que tot i que potser no us ho sembli, sou de gran ajuda quan ningú més ho és!

Sóc noia, de 16 anys, i des que vaig néixer la societat m'ha inculcat que com a noia he d'estimar a un noi. I és que ja moltes noies no sabem si ens agraden els nois perquè ens realment agraden o perquè la societat provoca que ens agradin. M'explico. Parlo del meu cas en concret, però segurament del de milers de noies més. M'agraden els nois, em posen els nois, i de gran sempre m'he vist casada amb un noi, o sortint amb un noi. Sempre tot amb un home. Mai amb una dona. Però ara em pregunto, per què? La resposta més lògica és que sóc heterosexual. Sóc heterosexual perquè ho sóc realment o perquè a pressió dels estandars del món en què visc m'he convertit en heterosexual? Aquesta resposta jo (no sé les demés) no la sé respondre.
A vegades penso en la possibilitat de liar-me amb una noia. La majoria de noies, estic segura, de que molts cops, tot i que no vulguin admetre-ho, han pensat en aquesta possibilitat. I moltes diràn, és per saber que se sent, per probar. I una merda per probar. Si et posa una noia, significa que, en certa manera, ja t'agraden les noies.
Així seria bisexual?
Odio les etiquetes, odio quan la gent es classifica com hetero, homo o bi, d'entre d'altres. Si ells volen dir el que senten, doncs bé, però jo odio tot aquest món de les classificacions.
Una persona es pot etiquetar com a hetero, per exemple, però al cap d'un temps, pam!, s'enamora d'una noia. Vét aquí el problema. La persona es sent malament, no sap el que li passa, i es creu que està passant alguna cosa estranya dins seu. I es diu a ella mateixa, això que estic sentint no és real. I una merda! Clar que és real.
Des de sempre que vivim en un planeta on des de petits ja ens fan escollir la nostra orientació sexual. El problema és que, al igual que les persones, la nostra orientació pot canviar en qualsevol moment. I això s'ha de saber, i acceptar.

M'havia de desahogar, ho sento. Venia aquí per preguntar-vos algú i he acabat escrivint això. I ara se m'ha oblidat la pregunta, ups!!!! Bé doncs res, quan me'n recordi ja us enviaré un altre email. Gràcies! pd: opineu sobre aquest text sisplau, i si el podeu penjar (retocant alguna coseta si voleu és clar), perquè crec que tothom hauria de saber això.