Hola marina-33. Sóc l'Assumpta.
Entenc perfectament que estiguis preocupada. Mira, a mesura que vagis creixent t'adonaràs que això de les amistats pot anar variant, tant en relació al tipus de persones com en la intensitat de la relació amb aquestes. Amb això vull dir que pot ser que amb 20 o 30 anys conservis encara alguna amistat de quan eres petita però probablement pel camí te n'hagis distanciat d'alguna i n'hagis trobat de noves, per canvis que van succeint (d'escola, institut, universitat, feines, etc.). Això t'ho dic perquè a la teva edat (deus ser adolescent) són encara més comuns aquests canvis d'amistats. Per altra banda, com ja t'he dit, entenc la teva preocupació pel fet que t'hagin deixat tirada vàries vegades sense que tu hi tinguis res a veure (vull dir sent conscient que tu no has fet res perquè et rebutgin). A mi també em faria mal. Una pregunta: penses que hi ha alguna raó perquè et facin això? que et tinguin gelos per alguna cosa que tu tens i elles no...o que hi ha alguna "poma podrida" que va podrint a la resta? Ja m'entens. I tu, com has reaccionat davant aquests fets? Els hi has dit alguna cosa? T'has defensat?. En tot cas, la seva actitud cap a tu no està justificada. Si veus que la cosa segueix igual i que et continuen fent el "buit" comenta-ho a algun profe o tutor, el psicòleg o psicòloga del cole, i també als teus pares. Ells, com a adults, són els que t'hauran d'ajudar en aquest tema. No t'ho guardis per tu, d'acord?
Gràcies per la teva cofiança. Ànims.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat