El consultori

Curiositat

Bé, a mi m'interessa molt aquests temes dels transtorns alimentaris i per això t'escric quest correu. Com és pot fer per ajudar a una persona amb un transtorn a parlar sobre ell? És bo parlar sobre el menjar amb ell? És bo preguntar-li com es sent quan es mira al mirall? Quina manera recomanes de fer-ho?

També m'agradaria que em diguesis alguns documentals sobre l'anòrexia i la bulília.

Gràcies!

Hola Caua! El millor que es pot fer per ajudar a una persona que pateix un trastorn alimentari és animar-la a que es posi en mans de professionals. El trastorns de la conducta alimentària són malalties mentals greus, en les que la persona se sent molt malament amb si mateixa i s'obsessiona amb el pes i el menjar. Quan algú passa per això pateix molt i tota la seva vida en general es pot veure perjudicada. Però tot i ser malalties greus, la persona es pot recuperar si fa tractament amb un equip de metges i psicòlegs especialitzats en trastorns alimentaris, per això el millor que es pot fer és animar-los a que facin tractament. Si es tracta d'una persona menor d'edat és imprescindible que els pares ho sàpiguen perquè són els responsables de dur-la al metge. Quan es parla amb algú que pateix un trastorn alimentari no és gaire convenient parlar-li sobre el menjar o el pes, és molt millor parlar sobre com se sent per dintre: si està trist/a, angoixat/da, si hi ha alguna cosa que li preocupa..... I sempre que hi vulguis parlar és millor triar un moment en el que la persona estigui tranquil·la i tingui ganes de parlar. Si t'interessa aquest tema, et recomano un llibre de la Gemma Lienas, "Bitllet d'anada i tornada", en el que la protagonista pateix anorèxia. Et pot servir per entendre com se sent algú que pateix aquest trastorn. Molts petons!!