Any: 2003
Comarca: Garrigues
Data: 06/10/16 20:00
em sento incòmoda davant mon pare.
Ara començo a ''desarollar-me'', i bueno ,tinc més pit, i noto que em mira de tant en tant. Vaig escriure una consulta fa temps dient això(no sé si a Psicologia o aquí) i em vau dir que era normal, que s'estava acostumant perquè havia canviat i tal. També li vaig dir a ma mare, que em va dir que li expliques i 'parlés clar', que pot ser greu, etc. I li va dir a mon pare que jo estava més sensible i que sentia que ell m'incomodava, i ell va negar-ho. (Per cert, jo no volia que li digués que pensava aixo, pero bueno...)
Ara ja ha passat un cert temps i em segueixo sentint incòmoda. De tant en tant em segueix mirant, i un dia, fa poc, que portava una samarreta una mica més apretada de lo normal, em mirava allà i jo veia que em mirava i ell ho sabia, però seguia mirant. Vaig aplaudir perquè se n'adonés, però no va parar, fins que es va cansar. També dir que això a vegades ho fa amb ma mare, però no tant com a mi, o a mi em sembla.
A l'hora de menjar s'acosta la seva cadira bastant a la meva, i fica els braços com molt 'estirats' i ocupa el meu espai... I puf, no sé si tot això són paranoies meves o què, però em sento MOLT incomoda quan està ell davant.
A vegades em fico els cabells per davant perquè no se'm vegi tant dallos... Però sé que no ho hauria de fer però sino també em sento incomoda!
No li puc dir res, ja que tinc por que ho negui i ho segueixi fent, o que s'enfadi i ho faci més...!
Què puc fer? És normal això que fa? SI ara és així que passara quan em creixi més de pit''? He de seguir posant-me samarretes apretades o no? I si en porto, que puc fer per no sentir-me incòmoda? O lo millor seria portar-ne i deixar- que s'acostumi? O no s'acostumarà...?
PD. repeteixo que no li puc dir, simplement ho negaria, i ho sé SEGUR, i ho seguiria fent. I a ma mare tampoc ja que li vaig dir que no li digués res i li va acabar dient.
PD2. Abans em tocava el cul, però ho va deixar de fer. També ho feia quan era petita, però des de fa uns mesos que no(per sort, però ara fa altres 'coses')
PD3. Enserio, no sé si son tot paranoies pero EM SENTO INCOMODA, I NO M'AGRADA!
Data: 09/10/2016 18:54
Hola Maria,
La situació que ens expliques no és gens senzilla, nosaltres no som ningú per jutjar si són paranoies teves o no, nosaltres només ens quedem amb el fet que et sents incòmoda.
Tu no tens per què canviar la teva forma de vestir, potser podries fer evident el que fa, pregunta-li que què mira, quan tingui la mirada molt fixe en tu, i demana si passa alguna cosa, fes explícit que a la taula t'envaeix el teu lloc demanant-li que tiri més cap a l'altre costat, marca els espais. Expressa des de l'assertivitat.
Davant d'una incomoditat com aquesta el que no podem és mantenir el silenci.
I sobretot, com segurament et devíem contestar en la primera consulta que vas fer, si alguna situació sobrepassa el teu espai, la teva intimitat, o si passa alguna cosa que no voldries que passés, compta amb el suport de la teva mare, un adult/a de confiança, etc...
Una abraçada molt i molt forta!
Helena Angel
Psicòloga Iesp - Consulta Jove
@HelenaAL
www.consultajove.cat
