Adolescent
Data: 05/01/14 21:22
Data: 05/01/14 21:22
GAY
Bones,
Sóc un noi de Badalona de 15 anys.
Escric aqui perquè he d'explicar això a algú per treure'm un mica de tensió. La veritat és que sempre he estat dubtant sobre la meva orientació normal. Sóc un tio normal, sense pluma, que es porta bé amb la gent i que li agrada relacionar-se amb el seu entorn, i al qual no se li nota gens si és gay o no. Des de petit que he fet coses relacionades amb el sexe amb persones del mateix sexe (un company de primària, el meu cosí petit (quan ell en tenia 9 i jo 12), amb companys d'un curs o dos més petits que jo a la ESO, amb gent per xat... No penseu molt malament tampoc, sol ens tocavem entre si i ja està.
He estat molt de temps donant voltes, i la veritat és que no estic fet un embolic del tot, és més, estic calmat i serè i afronto els problemes amb tranquilitat, com sempre. M'he liat amb bastantes noies i m'he enamorat 3 cops (de noies), així que suposo que tot el que em passa és degut a l'adolescència. Quan em solc liar amb una, ho trobo com un joc, no sento plaer, i això precisament em fa por. No m'he plantejat mai de liar-me amb un tio, de tenir algo emocional ni res semblant. El que em passa és que quan vec un penis, sobretot si no té pels, i encara més si és erecte, m'excito molt i em començo a imaginar coses amb aquesta persona. Sovint em faig palles pensant amb nois de la meva edat o més petits despullats i practicant-ho junts.
Em desprecio a vegades a mi mateix per pensar amb nens petits d'uns 11 anys mentre em masturbo, i inclús he arribat a mantenir contacte amb més d'un. Sé que el que faig no està bé, ho sé i m'ho he estat rumiant milers i milers de cops, però sempre acabo caient a la temptació. Sóc una mica sensible a vegades, i he estat investigant i crec que aquests anys he mancat de carinyo per part de la gent, és a dir, que m'ha faltat afecte de gent que estimo, de mi mateix...
Si fos gay de debò, suposo que sentiria alguna atracció emocional i amorosa, i no sol la sexual, tot i que he estimat a nens i els he tractat com si fossim novis. Aquests nens sovint eren germans d'amics meus de la meva edat, i poc a poc parlant amb ells vaig anar guanyant confiança entre nosaltres fins al punt d'arribar a fer certes coses.
Juro que sóc una persona normal, però crec que em manca afecte emocionalment i per això em passen aquestes coses. Lo fort és que sol em passa amb nens petits (els quals no solen resultar afectats i intento que no sigui aixi), cap dels meus col·legues m'atrau en absolut i em comporto igual que es comporten ells quan quedem per badalona etc. Tinc una germana petita però sempre he volgut tenir un germà petit, potser això influeix també.
La meva pregunta és si aquest cas té solució, o si algú com jo es sent identificat amb el text o algo per a l'estil. Necessito consell i recolzament. No estic desesperat, ja que durant aquests anys he afrontat moltes situacions i em considero una persona bastant madura i sempre tiro endavant. Puc arribar a solucionar aquest tema per mi sol poc a poc, amb calma, però no em vindria de menys una petita ajuda.
Moltes gràcies,
Pol
Sóc un noi de Badalona de 15 anys.
Escric aqui perquè he d'explicar això a algú per treure'm un mica de tensió. La veritat és que sempre he estat dubtant sobre la meva orientació normal. Sóc un tio normal, sense pluma, que es porta bé amb la gent i que li agrada relacionar-se amb el seu entorn, i al qual no se li nota gens si és gay o no. Des de petit que he fet coses relacionades amb el sexe amb persones del mateix sexe (un company de primària, el meu cosí petit (quan ell en tenia 9 i jo 12), amb companys d'un curs o dos més petits que jo a la ESO, amb gent per xat... No penseu molt malament tampoc, sol ens tocavem entre si i ja està.
He estat molt de temps donant voltes, i la veritat és que no estic fet un embolic del tot, és més, estic calmat i serè i afronto els problemes amb tranquilitat, com sempre. M'he liat amb bastantes noies i m'he enamorat 3 cops (de noies), així que suposo que tot el que em passa és degut a l'adolescència. Quan em solc liar amb una, ho trobo com un joc, no sento plaer, i això precisament em fa por. No m'he plantejat mai de liar-me amb un tio, de tenir algo emocional ni res semblant. El que em passa és que quan vec un penis, sobretot si no té pels, i encara més si és erecte, m'excito molt i em començo a imaginar coses amb aquesta persona. Sovint em faig palles pensant amb nois de la meva edat o més petits despullats i practicant-ho junts.
Em desprecio a vegades a mi mateix per pensar amb nens petits d'uns 11 anys mentre em masturbo, i inclús he arribat a mantenir contacte amb més d'un. Sé que el que faig no està bé, ho sé i m'ho he estat rumiant milers i milers de cops, però sempre acabo caient a la temptació. Sóc una mica sensible a vegades, i he estat investigant i crec que aquests anys he mancat de carinyo per part de la gent, és a dir, que m'ha faltat afecte de gent que estimo, de mi mateix...
Si fos gay de debò, suposo que sentiria alguna atracció emocional i amorosa, i no sol la sexual, tot i que he estimat a nens i els he tractat com si fossim novis. Aquests nens sovint eren germans d'amics meus de la meva edat, i poc a poc parlant amb ells vaig anar guanyant confiança entre nosaltres fins al punt d'arribar a fer certes coses.
Juro que sóc una persona normal, però crec que em manca afecte emocionalment i per això em passen aquestes coses. Lo fort és que sol em passa amb nens petits (els quals no solen resultar afectats i intento que no sigui aixi), cap dels meus col·legues m'atrau en absolut i em comporto igual que es comporten ells quan quedem per badalona etc. Tinc una germana petita però sempre he volgut tenir un germà petit, potser això influeix també.
La meva pregunta és si aquest cas té solució, o si algú com jo es sent identificat amb el text o algo per a l'estil. Necessito consell i recolzament. No estic desesperat, ja que durant aquests anys he afrontat moltes situacions i em considero una persona bastant madura i sempre tiro endavant. Puc arribar a solucionar aquest tema per mi sol poc a poc, amb calma, però no em vindria de menys una petita ajuda.
Moltes gràcies,
Pol
Anissa Ouali
Data: 25/02/2014 15:12
Data: 25/02/2014 15:12
Hola Pol,
Sobre l'orientació sexual, ajudar-te a diferenciar que hi ha persones que ens poden excitar (siguin homes i/o dones, nois i/o noies) i persones amb qui ens veiem tenint una relació. És molt normal en un moment com el que estàs vivint ara tu, els 15 anys. On el nostre potencial d'excitació és immens i som fàcilment excitables. També et diré que el temps et dirà a tu si tens una orientació o una altra...
Sobre l'altre qüestió que ens comentes, t'haig de dir varies coses:
Primer de tot, hem de diferenciar entre fantasiejar i fer. On fantasiejar és lliure, i cadascú ho pot fer amb allò que més li agradi.
En segon lloc, tingues en compte que si parlem de Fer, entrem en un territori on apareix que provoca molt rebuig social i és considerat un delicte, ja que és una il•legalitat.
En aquest cas, quan passem de la fantasia a la realitat (fer) és important posar-se en el lloc de l'altre, sobretot quan mantenim relacions sexuals amb altres persones, on aparèixer una diferencia d'edat (has comentat que tu en tens 15 i ells 11).
Quan parlem de diferències d'edat hem de tenir molt en compte la capacitat de decisió i de voluntat de l'altre a mantenir les relacions sexuals (que formen part d'aquestes fantasies que tu has comentat).
Una abraçada!
Anissa Ouali, @AniOuali
Sobre l'orientació sexual, ajudar-te a diferenciar que hi ha persones que ens poden excitar (siguin homes i/o dones, nois i/o noies) i persones amb qui ens veiem tenint una relació. És molt normal en un moment com el que estàs vivint ara tu, els 15 anys. On el nostre potencial d'excitació és immens i som fàcilment excitables. També et diré que el temps et dirà a tu si tens una orientació o una altra...
Sobre l'altre qüestió que ens comentes, t'haig de dir varies coses:
Primer de tot, hem de diferenciar entre fantasiejar i fer. On fantasiejar és lliure, i cadascú ho pot fer amb allò que més li agradi.
En segon lloc, tingues en compte que si parlem de Fer, entrem en un territori on apareix que provoca molt rebuig social i és considerat un delicte, ja que és una il•legalitat.
En aquest cas, quan passem de la fantasia a la realitat (fer) és important posar-se en el lloc de l'altre, sobretot quan mantenim relacions sexuals amb altres persones, on aparèixer una diferencia d'edat (has comentat que tu en tens 15 i ells 11).
Quan parlem de diferències d'edat hem de tenir molt en compte la capacitat de decisió i de voluntat de l'altre a mantenir les relacions sexuals (que formen part d'aquestes fantasies que tu has comentat).
Una abraçada!
Anissa Ouali, @AniOuali
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
