El consultori

AMOR (DISTANCIA) AAB)

Primer de tot, el que hi ha entre perentesis es per reconeixem. I sobretot perdoneu les faltes plis. I tambe no se si soc en el categoria que toca no en tinc nideia.
Dons aqui be el meu problema:
l'estiu pasat em vaig pillar per un nen i ell no era don jo soc, nomes va venir a pasar uns dies i amb aquets pocs dies vaig sentir algo molt fort sense que pases res entre els dos, nomes erem amics, pero jo el considerava algo mes.
Va marxar i no vam perdre el contacte, de vegades l'obria o m'obria ell, pero mes jo, i parlavam i ja esta, i aixó potsder una vagada al mes o menys. Jo vaig tindre algun lio pero per molt que m'agrades aquella persona sempre en algun moment pensava en ell, pero ho veia com algo impossible principalment perque es mes gran que jo i jo no soc del tot guapa i tampoc estic molt desenvolupada i ns aquell estiu encara no m'havia liat i ell ja ho havia fet, tambe perque vivim en llocs diferents a 1 hora de camí i tenir algo amb una persona a distancia no es el millor.
Fa 4 mesos el vaig obrir amb lo tipic de -holaa, quetal? pero de cop va ser diferent com si s'intereses per mi, em posava molt de cors i em tirava la caña, em vaig ilusionar molt pero despres vaig tornar a la realitat i vaig pensar que seria perque li habia vingut de gust i res mes no tornariam a parlar però no va ser aixins, l'endemà em va obrir i el dia seguen tmb i aixins fins que parlavem cada cada dia, portavem ja 2 mesos sense parar de parlar ni un sol dia, ens pasavem hores parlan per trucada o per skype, jo cada vegada em pillava mes pero no li vaig di res pq em feia por de que era el que ell sentia potser nomes em considerava una amiga pero cada vegada em tirava indirectes dienma q mestimava q em volia veure que la distancia era una merda etc...
Despres de dos mesos i mitj va venir a veurem i quan ho vaig sevre va ser molt fort per mi i alla em vaig donar compte de que l'importava, i dons va venir vam estar junts i mentres parlavem em va fer un peto i ens vam liar, per mi va ser perfecte tot pero de cop em vaig sentir fatal perque ja marxava i jo no volia pero ens vam despedir i quan el tenia a 100 m lluny el vaig cridar es va girar vaig començar a correr i li vaig dir: - crec que me pillat, i es va quedar callat, i em va donar una abraçada que per mi va durar una vida i despres d'un rato vaig entendre que volia dir allo, a ell nomes li agradava i aixo va ser un pal per mi. Pero al cap de dos dies em va dir -et trobo masa a faltar, no entenc els meus sentiments d'ara mateix, crec que me pillat jo tambe.
Ja han pasat 4 mesos i encara parlem com abans pero ara desitjan encara mes de que arribi l'estiu i ens poguem veure de nou. PERO AQUI VE EL PROBLEMA:
Ell em diu que el vagi a veure i q anirem a casa seva mirarem pelis, coses molt romantiques, apart de que els meus pares no em diexen anar sola perque es molt lluny pero ell diu que em vindra a buscar amb tren i tmb em tornara i esque crec que jo no estic preparada per tindre algo de veritat amb ell, no estic segura tampoc de res pq crec que els sentiments tan forts que tenia cap a ell han començat a desepareixer i nose perque. Que faig?

Hola,

Sóc l'Helena Angel, psicòloga del servei de consulta jove de l'Iesp. Quina història més bonica! Nosaltres no podem dir-te què fer, però sí que per poder veure-us necessites el permís dels teus pares, per tant, estaria bé que els hi poguessis explicar què passa entre vosaltres, que us agradeu i que us esteu coneixent (segur que sospiten alguna cosa).

A partir d'aquí, ja veuràs com us ho podeu fer per continuar mantenint el contacte.

Una abraçada!

Helena Angel
@HelenaAL
www.consultajove.cat