El consultori

Anorexia/Bulimica

Hola!
Mira t'explico fa cosa d'un any i sis messos vaig vomitar per primer cop, 3 mesos despres osigi fa una any i tres mesos vaig comensar a vomitar de nou pero hu feia cada dilluns.. el mes de març i de abril no em va venir la regle.. despres del juny al septembre em venia molt seguida una semana si una no dos si i aixi.. despres va deixar de vindre continuament em va torna a venir molt seguit un dia si un dia no un mes si una semana no dos semanas si i aixii.. Aquest trimestre m'hu vaig agafar enserio menjava molt i vomitava pero vaig dir prou! vaig deixar de menjar i no vomitar com veia que no hi havia resultats vaig comensar a deixar de menjar i a vomitar igualment.. vomitava una mena d'acids que em feien mal al coll, vaig arribar a vomitar sang! Quan vaig comensar el trimestre pesava 42kg o aixi medeixo 1,51 i al acaba pesava 38 o aixi el problema esk amb el nadal m'he engraixat moolt! peso 39,5 i em preucupo.. tinc ansietat de vomitar.. pero no paro de menjar, menjar.. aquest trimestre me tallat dos cops, perk tinc molts problemes, familiar(els meus pares sestan seperant), amb amigues(nose, aquest trimestre em senti molt sola com si no em volguesin, ahores de gimnastica quan feiem parelles i em deixaven sola, li deia a la professora que em mareixava i menava al vestuari a plorar.. Vaig arribar a pensar en suicidarme, molt cops, es mes hu vaig intentar pero no vaig tenir els ovaris de fer-ho, tenia por i nose de que... El meu proposit per aquest any es passar 35kg m'ajudes a fer-ho? pots posar dietes que puc fer o exercisis? Merci:)

Hola AinhoaBelieber! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació, per tot el que expliques es nota que fa temps que ho estàs passant força malament. Entenc com et deus sentir i la por que et fa pujar de pes, però és que per tot el que m'has explicat és possible que la preocupació pel pes i el menjar hagin arribat a un punt extrem en el que estàs en risc de patir un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns són molt fotuts, la persona que els pateix se sent molt malament, molta angoxia, molta tristesa i molt de patiment. Per evitar que et passi això és imprescindible que parlis amb els teus pares, sé que és dificil parlar amb ells sobre això i sobretot ara que s'estan separant, però és imprescindible que ho facis, només els teus pares et poden ajudar a sortir de la situació en la que estàs. Pensa que per a ells, junts o separats, la prioritat és que estiguis bé, així que faran tot el possible per ajudar-te. T'envio molts ànims per a que donis el pas i parlis amb ells! Molts petons!!