hey girls
Any: 1999
Comarca: Barcelonès
Data: 05/03/16 13:22
Any: 1999
Comarca: Barcelonès
Data: 05/03/16 13:22
ja no puc més..
Hola..
Sóc una noia de 16 anys i estic farta d'aquesta situació: Tinc novio desde fa dos anys i pico i de vegades als dos ens entran ganes d'intimar (com es normal), i volem estar tranquils i rel·laxats per fer-ho. A casa de la meva àvia no puc, és la meva àvia i ho entenc. (la meva mare no arrivava a pagar el pis i ens vam tenir que mudar aquí, ara tot va a pitjor).
L'única sol·lució que tenim es anar a casa del meu pare (no vull semblar una interessada pero allà puc anar al meu rotllo sense que em molestin,no com aquí..) Principalment m'agrada anar perqué al meu pare crec que es l'únic a qui li cau bé la meva parella,i sento que es l'únic que m'enten en aquell aspecte. Per l'altra banda el meu pare diguem que pasa de nosaltres (I aixó és el motiu de perqué s'enfaden i em criden quan dic que baixaré a veure'l, i no vaig per no aguantar males cares i fer que "tot està bé"). Està amb una dona, i encara que ell digui que no, ha deixat molt de banda i també va fatal. Ell ens estima i tal, perque ho sé, però no ho demostra per res. No pot enviar un triste missatge? ni venir a veuren's? ni preocupar-se de les nostres vides? Estic aguantant massa i ningú m'entén. Només volía desfogar-me..Perque..a la meva parella jo l'estimo molt, intentem amoldar-nos a tot, pero arriba un punt en el que ja no..
Sóc una nena una miqueta especial, i sino sento que estic tranquila..sols ell i jo..no puc..perque estic tensa..es una merda de veritat.
Petons adolescents, gràcies per intentar ajudar!:)
Sóc una noia de 16 anys i estic farta d'aquesta situació: Tinc novio desde fa dos anys i pico i de vegades als dos ens entran ganes d'intimar (com es normal), i volem estar tranquils i rel·laxats per fer-ho. A casa de la meva àvia no puc, és la meva àvia i ho entenc. (la meva mare no arrivava a pagar el pis i ens vam tenir que mudar aquí, ara tot va a pitjor).
L'única sol·lució que tenim es anar a casa del meu pare (no vull semblar una interessada pero allà puc anar al meu rotllo sense que em molestin,no com aquí..) Principalment m'agrada anar perqué al meu pare crec que es l'únic a qui li cau bé la meva parella,i sento que es l'únic que m'enten en aquell aspecte. Per l'altra banda el meu pare diguem que pasa de nosaltres (I aixó és el motiu de perqué s'enfaden i em criden quan dic que baixaré a veure'l, i no vaig per no aguantar males cares i fer que "tot està bé"). Està amb una dona, i encara que ell digui que no, ha deixat molt de banda i també va fatal. Ell ens estima i tal, perque ho sé, però no ho demostra per res. No pot enviar un triste missatge? ni venir a veuren's? ni preocupar-se de les nostres vides? Estic aguantant massa i ningú m'entén. Només volía desfogar-me..Perque..a la meva parella jo l'estimo molt, intentem amoldar-nos a tot, pero arriba un punt en el que ja no..
Sóc una nena una miqueta especial, i sino sento que estic tranquila..sols ell i jo..no puc..perque estic tensa..es una merda de veritat.
Petons adolescents, gràcies per intentar ajudar!:)
Anissa Ouali
Data: 13/03/2016 20:10
Data: 13/03/2016 20:10
Hola Hey girls!!
Gràcies per compartit to això amb nosaltres! La situació no és fàcil i no és gens estrany que si et sents així, intranquil·la, sense sensació d'intimitat, ni espai, en el moment de jugar, tenir relacions, gaudir de tot això, és difícil, ja que el teu cap està tens i per tant el teu cos també.
Heu pensat a buscar algun moment a cada d'ell? O també és complicat?
Respecte al pare, pensa en si t'ajudaria parlar amb ell, explicar-li una mica com estàs i que necessites. Sabem que és difícil però si no dius res i fas veure que "tot està bé" no canviarà res. Amb la mare igual, potser és hora de dir-li que no et fiquin en mig, que no cal que t'estiguin parlant malament del pare, per moltes raons que tinguin, per tu és difícil aquesta posició.
La solució no és fàcil ni amb el que et diem les coses canviaran d'un dia per l'altre però potser és hora de parlar!
Una fortíssima abraçada,
Anissa Ouali, @AniOuali
Gràcies per compartit to això amb nosaltres! La situació no és fàcil i no és gens estrany que si et sents així, intranquil·la, sense sensació d'intimitat, ni espai, en el moment de jugar, tenir relacions, gaudir de tot això, és difícil, ja que el teu cap està tens i per tant el teu cos també.
Heu pensat a buscar algun moment a cada d'ell? O també és complicat?
Respecte al pare, pensa en si t'ajudaria parlar amb ell, explicar-li una mica com estàs i que necessites. Sabem que és difícil però si no dius res i fas veure que "tot està bé" no canviarà res. Amb la mare igual, potser és hora de dir-li que no et fiquin en mig, que no cal que t'estiguin parlant malament del pare, per moltes raons que tinguin, per tu és difícil aquesta posició.
La solució no és fàcil ni amb el que et diem les coses canviaran d'un dia per l'altre però potser és hora de parlar!
Una fortíssima abraçada,
Anissa Ouali, @AniOuali
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
