El consultori

confusioo..

Hola! sóc una noia de 17 anys i estava reflexionant... i m'he adonat que no sóc ben bé feliç perquè no faig les coses que m'agradaria fer a cada moment. Sé que és una tonteria, però quan estic a casa tinc ganes de menjar-me el món, però quan hi surto, tinc por... és com que quan estic sola tinc expectatives molt grans de tot, del meu futur, d'amistats i de tot... però quan arriba el moment d'actuar tinc por perquè no és com m'ho imaginava. El cas és que tendeixo a idealitzar molt les situacions del dia a dia, penso que tot m'anirà bé, però quan arriba el moment em sento exactament al contrari, sento que no puc i que m'anirà malament. Això em porta a decepcionar-me i frustrar-me molt sovint. I és que em penso que no sé ben bé distingir l'expectativa de la realitat, no sé si m'explico? No sé ser realista...
i com he dit quan estic a casa i per tant no hi ha res que em provoqui ansietat, sóc molt optimista i tinc ganes de menjar-me el món; però quan surto i he d'afrontar les situacions del meu dia a dia (que moltes d'elles em provoquen certes dificultats), doncs sento exactament el contrari, i em sento estúpida per haver sentit allò que sentia quan estava segura...
És tot una miqueta rebuscat, ja ho sé, però tenia ganes de compartir-ho i avera si em podeu donar un consell per véncer la por.. gràcies!!!!!! :))

hola!

Sóc l'Eli Aulet. psicòlgoa d'Interpersonal

Doncs jo penso que l'optimisme t'ajuda, el que hem d'entrenar altres aspectes. Per exemple, Cal entrenar-te a fer passos petits per anar superant els teves pors. D'un objectiu marca't objectius petits i veuras com ho aconsegueixes.

Aixi et sentiras valenta.

També caldrà veure si amb la teva idealització ets realista. Els objectius han de ser realistes i veur com ho vas acnseguint.

No et rendeixis!

Endavant

Eli Aulet