El consultori

aprimar-see

Hola, mira jo tinc 19 anys, i em vull aprimar peso 65, sóc alta i la gent diu que no sembla que pesi tan, que em veuen bé, per tan en teoria sóc normal, però sóc ample, i tinc els ossos grants, crec. Als 14 anys em vaig engreixar i vaig pesar 80, i tenia tan clar que em volia aprimar, que vaig anar a una dietista, i em va costa molt esforç però em vaig aconseguir aprimar 10 kilos, amb un any, i vaig deixar d' anar a la dietista, perquè em va dir que ja estava bé, i pel meu compte em vaig seguir aprimant, fins ara que peso 65, però per mi encara és massa, i no m'agrado gens... La meva panxa sembla d'embaraçaca, i intento menjar poca quantitat de tot, i jo sóc de menjar i passo molta gana, sobretot a les 3 de la nit, perquè a més a més fa un any que tinc insomni, i jo m'obligo a no menjar aquelles hores, i intento només fer els àpats que toca i ja està i sempre tinc molta gana, i miro mooolt les calories, molt molt, tan que em diuen que estic obsessionada amb això, però és que a vegades no puc evitar menjar porcaries, mai tindré tanta força de voluntat com als 14 anys! , per berenar fa molt que menjo només una poma, i intento no menjar pa en cap àpat, només per esmorzar, i a mi m'encanta el pa, o sigui sóc de menjar però em vull aprimar!!
A vegades quan menjo ja m'he posat els dits per bomitar però quan vaig a bomitar no segueixo, perquè sé lo dolent que és, però cada cop en tinc més ganes. I em peso cada dia 3 cops el dia o més.
Jo em vull aprimar i si pot ser no vull passar gana.
Ah i cada dia vaig a caminar, una hora o aixins, i a més faig natació un cop a la setmana.
I també tinc por a tornar a ser com abans, de veritat no sé com ho vaig fer per aprimar-me tan i vull tornar aprimar-me 10 kilus, o 15!!!

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva experiència, pel que expliques portes temps passant-ho malament per culpa del menjar i imagino que deus estar patint força. Per tot el que dius sembla que el menjar i la preocupació pel pes s'han convertit en una obsessió tan gran que dominen la teva vida, en lloc de ser tu la que domina la teva pròpia vida, i això és molt injust perquè et mereixes viure la TEVA vida, i viure-la feliç, en lloc d'estar amoinada pels quilos. Crec que t'aniria bé parlar amb un professional sobre això que t'està passant. Un professional t'ajudarà a aprendre a mantenir un pes correcte i estable, sense passar gana i menjant de tot (pa també, de fet és imprescindible en la nostra dieta), i aquest professional també t'ajudarà a que aconsegueixis sentir-te bé. Per tant, et recomano que parlis amb els pares sobre el que t'està passant de cara a que et puguin ajudar com necessites. Sé que pot ser difícil parlar amb ells, per això t'envio molts ànims, per a que prenguis la força suficient per donar el pas i parlar amb ells. Molts petons!! Em pots trobar a sbujalance@acab.org