El consultori

canvis importants

Hola bones, soc un noi de 15 anys, bastant friki que li sembla que s’ha enamorat. El tema es que aquest inici de curs hi han hagut molts canvis i em sembla que tenen relació: en els cursos anteriors era el nen que pràcticament no intervenia a la classe per vergonya, que entenia super be la física, química i mates, que no li agradava cap nena i que tenia unes aficions poc normalitzades, com son els ordinadors (hackejar, programar i coses d’aquestes) i la electrònica. Així doncs, aquest curs he fet un canvi involuntari cap a millor, exactament no se en que consisteix, però ara ja no m’ignoren totes les nenes, inclús em sembla que m’he enamorat!!, per exemple, al meu cole (no es un insti perquè som els desgraciats que fem de 8 a 5 cada dia menys divendres, de 8 a 4!!!!) no ens deixen tenir ni ordinadors ni encara menys mòbils i tenim la mala sort que no hi arriba la telefonia mòbil, doncs no se com exactament em va sortir de dins fer una superexpansion per watsapp amb la contrasenya de la wifi que havia hackejat, els altres anys la hackejava per mi i no l’expandia a tothom. Però per altre banda, aquest curs també ha sortit el cantó adolescent, vaig ser l’últim a masturbar-se, i la veritat es que ara li trobo un gust especial, també m’agraden les nenes guapes de la classe però una en especial i no se com fer-ho. Tampoc se exactament com fer-ho però m’encantaria perdre la virginitat un dia d'aquests, en tinc moltíssimes ganes però no se com fer-ho, que li dic a la nena en qüestió??
I finalment tinc un altre problema, els anys anteriors, la meva família tornava tard a casa, i tenia temps lliure, però ara que realment m’aniria be tenir-lo, per exemple, torno de classe a les 5 i me’ls trobo allà, no tinc temps de fer coses d’adolescents i tampoc tinc ganes que em pillin masturbant-me o coses d’aquestes.

Hola!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Gràcies per la teva consulta!

Aquests canvis que expliques són molt habituals en l'adolescència! El que passa és que tu els has viscut més tard que la resta, però han arribat igualment :)

Pel que fa a apropar-te a la noia que t'agrada tant, no hi ha una fórmula infalible... Cada persona troba el seu estil. L'ideal seria que ella pogués conéixer-te una mica més i pogués veure les coses bones que hi ha en tu. Això es mostra sent natural (si fem un paper per agradar a l'altre es nota molt...) i intentar coincidir en algun lloc, per exemple una festa o algun event que facin al poble (a l'escola és més complicat)

I respecte als pares, no hi pots fer res... Tens la teva habitació, que t'hauria de donar la intimitat necessària. Quan convivim amb altres persones, hem d'entendre això i adaptar-nos (saber en quins moments estarem sols, respectar també als altres...). Pensa que la majoria d'adolescents estan com tu!

Espero haver-te ajudat una mica! Una abraçada.

Helena Galé
@sexsapiens
www.consultajove.cat