Data: 09/12/13 18:04
És possible?
Hola,
porto des del març amb problemes amb l'alimentació, suposo que per un cúmul de problemes que han fet que m'estressi i m'atabali i ho he pagat amb el menjar. La situació és aquesta:
Durant març-abril vaig aprimar-me de 55 a 50 kg (medeixo 1,65m)perquè vomitava tot el que menjava (no m'atracava de menjar, per això). A mitjans de maig, més o menys, vaig decidir que no podia seguir així i vaig deixar de fer-ho, amb la conseqüent pujada de pes (a 56 kg). Quan va acabar juny i començar juliol, com no passava tant temps a casa, aconseguia saltarme alguns àpats, menjar més amanides (ens agraden molt, a casa, a l'estiu), en definitiva, menjava menys i vaig començar a autolesionar-me i comprat les calories de quasi tot. Vaig tornar-me a aprimar fins als 52 kg però a les colònies i durant l'agost vaig tornar al meu pes normal. Durant setembre vaig estar menjant normal però encara sentia que em volia aprimar i des de fa dos mesos torno a comptar les calories de TOT, porto un registre del meu pes i m'he aprimat tres kg (a 53).
No considero que estigui malalta, tot i que sé que no és normal, però és possible "sortir-ne" sola? O encara que no hagi entrat en cap TA necessito ajuda? (he anat dues vegades a la psicòloga i no creu que tingui anorèxia, encara que no li he explicat tot això tan a fons)
Si estic en el meu pes normal, cal que em preocupi? És normal que pugi i baixi tant de pes?
Sento que sigui tan llarg, però estic confosa
Gràcies
porto des del març amb problemes amb l'alimentació, suposo que per un cúmul de problemes que han fet que m'estressi i m'atabali i ho he pagat amb el menjar. La situació és aquesta:
Durant març-abril vaig aprimar-me de 55 a 50 kg (medeixo 1,65m)perquè vomitava tot el que menjava (no m'atracava de menjar, per això). A mitjans de maig, més o menys, vaig decidir que no podia seguir així i vaig deixar de fer-ho, amb la conseqüent pujada de pes (a 56 kg). Quan va acabar juny i començar juliol, com no passava tant temps a casa, aconseguia saltarme alguns àpats, menjar més amanides (ens agraden molt, a casa, a l'estiu), en definitiva, menjava menys i vaig començar a autolesionar-me i comprat les calories de quasi tot. Vaig tornar-me a aprimar fins als 52 kg però a les colònies i durant l'agost vaig tornar al meu pes normal. Durant setembre vaig estar menjant normal però encara sentia que em volia aprimar i des de fa dos mesos torno a comptar les calories de TOT, porto un registre del meu pes i m'he aprimat tres kg (a 53).
No considero que estigui malalta, tot i que sé que no és normal, però és possible "sortir-ne" sola? O encara que no hagi entrat en cap TA necessito ajuda? (he anat dues vegades a la psicòloga i no creu que tingui anorèxia, encara que no li he explicat tot això tan a fons)
Si estic en el meu pes normal, cal que em preocupi? És normal que pugi i baixi tant de pes?
Sento que sigui tan llarg, però estic confosa
Gràcies
Sara Bujalance
Data: 15/12/2013 22:35
Data: 15/12/2013 22:35
Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació. Sembla que portes un temps tenint problemes amb l'alimentació i sentint-te malament per això. Si no tens ja un trastorn alimentari, sembla que estàs a prop a patir-lo (encara que estiguis en un pes normal), així que és necessari que rebis ajuda! El millor que pots fer per frenar això és parlar-ho amb la psicòloga, molt sincerament, pensa que ella només et podrà ajudar si li expliques les coses tal i com són. Parla amb ella perquè és la millor manera per evitar tenir un TA greu i per poder sentir-te bé i, per tant, mantenir un pes estable també. Molts petons!!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
