Data: 05/12/13 20:04
Estic feta un lio
M'hagradaria que m'intentessiu ajudar, estic feta un lio. Tinc 14 any i fa un any i poc vaig començar a tontejar amb un noi de 16, parlavem molt i ens tractavem com a novios, però sense petons ni res d'aixo, ja fa temps que no parlem, sempre ens enfadavem perque ell volia follar en poc temps i jo li deia que no ja que soc verge, i menys sense tenir una relacio, no ens veiem casi mai. Ara tinc un novio que em tracta molt bè i em respecta en els temes del sexe i això, però no se si l'estimo de veritat o simplemet em conformo per intentar oblidar a l'altre. Crec que em vaig enamorar de veritat del noi de 16 i no me'l puc treure del cap, sempre em poso trista i ploro quan penso en ell, em sento culpable perquè no se si estic jugant amb el meu novio o l'estimo de veritat. estic segura que al noi de 16 es el meu primer amor, el que més m'ha marcat, però no se si he passat pagina. No se si he de seguir amb el novio o deixar-lo, no se si estimo el meu novio o em conformo per no fer-li mal. Espero haver-me explicat, ajudeu-me siusplau.
IESP
Data: 19/01/2014 20:50
Data: 19/01/2014 20:50
Hola!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Gràcies per la teva consulta!
Mira, el cert és que sempre és difícil oblidar a persones que ens han agradat tant, de manera que és normal que et posis trista quan penses en ell.
A vegades estem tristos perquè hem perdut a aquella persona (i estavem acostumats a tenir-la al costat o a fer coses junts) o perquè teniem una idea que no era real, i quan ens n'adonem fa mal. Has pensat que potser plores per aquest motiu, perquè ell es va comportar d'una manera injusta amb tu? (recordem que tens tot el dret del món a dir si vols o no tenir relaciosn sexuals!) O que ploris per la ràbia d'haver dedicat tantes il.lusions a una relació que en realitat no funcionava? Això és força comú, ja que en temes d'amor, les persones hi dediquem molt esforç i no ens agrada veure com no ha servit!
Intenta pensar què és el que més recordes d'aquell noi, perquè a vegades el nostre cervell només es queda els bons moments i no recordem les discussions o el que no ens agradava gens! Et diria que el fet que pensis i et posis trista per l'altre no ha de significar que n'estiguis enamorada de l'altre, senzillament tot té un procés...
I respecte al teu novio, pensa perquè estàs amb ell i com estaries si ja no estiguessiu junts, perquè podria tractra-se d'un amic que t'ha anat bé per no pensar en l'altre (com tu dius) o que l'estimis però que no en siguis conscient perquè no l'has perdut... Això només ho pots saber tu!
Molts ànims!! :)
Espero haver-te ajudat una mica! Una abraçada.
Helena Galé @hln_gale www.facebook.com/helenagale.psicologa www.consultajove.cat
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Gràcies per la teva consulta!
Mira, el cert és que sempre és difícil oblidar a persones que ens han agradat tant, de manera que és normal que et posis trista quan penses en ell.
A vegades estem tristos perquè hem perdut a aquella persona (i estavem acostumats a tenir-la al costat o a fer coses junts) o perquè teniem una idea que no era real, i quan ens n'adonem fa mal. Has pensat que potser plores per aquest motiu, perquè ell es va comportar d'una manera injusta amb tu? (recordem que tens tot el dret del món a dir si vols o no tenir relaciosn sexuals!) O que ploris per la ràbia d'haver dedicat tantes il.lusions a una relació que en realitat no funcionava? Això és força comú, ja que en temes d'amor, les persones hi dediquem molt esforç i no ens agrada veure com no ha servit!
Intenta pensar què és el que més recordes d'aquell noi, perquè a vegades el nostre cervell només es queda els bons moments i no recordem les discussions o el que no ens agradava gens! Et diria que el fet que pensis i et posis trista per l'altre no ha de significar que n'estiguis enamorada de l'altre, senzillament tot té un procés...
I respecte al teu novio, pensa perquè estàs amb ell i com estaries si ja no estiguessiu junts, perquè podria tractra-se d'un amic que t'ha anat bé per no pensar en l'altre (com tu dius) o que l'estimis però que no en siguis conscient perquè no l'has perdut... Això només ho pots saber tu!
Molts ànims!! :)
Espero haver-te ajudat una mica! Una abraçada.
Helena Galé @hln_gale www.facebook.com/helenagale.psicologa www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
