WOW*-*
Any: 1999
Data: 02/12/13 20:50
Any: 1999
Data: 02/12/13 20:50
No se que fer...
Hola!!
Resulta que fa just un mes, vaig conèixer a un noi, dos anys més gran que jo. No és de BCN, sinó d'un poble bastant petit i desconegut de Lleida. Ens varem agradar (això m'ho va dir al cap d'uns dies), perquè també és notava un xic. Ens varem conèixer en dos dies, però encara ens seguim parlant, com si ens tornéssim a veure, o ens haguéssim conegut fa temps o alguna cosa per l'estil.
El meu problema és que jo encara segueixo enamorada d’ell o algo, perquè quan veig que m'obra pel Whatsapp, se m'escapa un gran somriure... I haig de confessar, que he estat rallada per això, perquè la distància vulguis o no, fot bastant. Em vaig declarar farà cosa de dues setmanes, i li vaig dir que degut a la meva confessió, no voldria perdre la confiança, i la relació que tenim, i em va assegurar que res d’això passaria.
Aquest tema l'he parlat amb un amic meu, i em va dir que podríem tenir una relació, jo ho dubto bastant, perquè tampoc crec que ens veiem mai... Em va dir que ens podríem veure per l'Skype, el Facebook, parlar pel Whatsapp, etc. És una mica ridícul, perquè no em dona confiança, a més el fet de no veure'l em fa una mica de mal.
I vull que baixi a BCN (d’aquí ves a saber quan..), perquè el trobo a faltar molt i ell a mi, però és molt difícil, ell 16 anys, i vulguis o no, no pot fer el que vulgui.
Estic feta un embolic, no se que sento per ell, ni que pensar, em pots ajudar?
No se si t'ho he posat difícil...
Resulta que fa just un mes, vaig conèixer a un noi, dos anys més gran que jo. No és de BCN, sinó d'un poble bastant petit i desconegut de Lleida. Ens varem agradar (això m'ho va dir al cap d'uns dies), perquè també és notava un xic. Ens varem conèixer en dos dies, però encara ens seguim parlant, com si ens tornéssim a veure, o ens haguéssim conegut fa temps o alguna cosa per l'estil.
El meu problema és que jo encara segueixo enamorada d’ell o algo, perquè quan veig que m'obra pel Whatsapp, se m'escapa un gran somriure... I haig de confessar, que he estat rallada per això, perquè la distància vulguis o no, fot bastant. Em vaig declarar farà cosa de dues setmanes, i li vaig dir que degut a la meva confessió, no voldria perdre la confiança, i la relació que tenim, i em va assegurar que res d’això passaria.
Aquest tema l'he parlat amb un amic meu, i em va dir que podríem tenir una relació, jo ho dubto bastant, perquè tampoc crec que ens veiem mai... Em va dir que ens podríem veure per l'Skype, el Facebook, parlar pel Whatsapp, etc. És una mica ridícul, perquè no em dona confiança, a més el fet de no veure'l em fa una mica de mal.
I vull que baixi a BCN (d’aquí ves a saber quan..), perquè el trobo a faltar molt i ell a mi, però és molt difícil, ell 16 anys, i vulguis o no, no pot fer el que vulgui.
Estic feta un embolic, no se que sento per ell, ni que pensar, em pots ajudar?
No se si t'ho he posat difícil...
Anissa Ouali
Data: 12/01/2014 19:46
Data: 12/01/2014 19:46
Hola Wow!!!
Les relacions a distància son tot un repte!! Amb això no et vull dir que siguin impossibles, ni que no es puguin donar. Es totalment cert, que aquest estil de relació és difícil sobretot si no estem gens acostumats, ja que és molt diferent tant el parlar com veure’l cada x temps (i sobretot com tu dius, s'ha de tenir en compte l'edat per poder baixar a Bcn cada cop que vulgui).
Com et diu el teu amic existeix l'Skype, el Facebook, parlar pel Whatsapp, etc... i podrien ser eines per mantenir el contacte, i poder experimentar què és això d'una relació a distància. No és gens ridícul.
Sobre l'embolic, els dos us heu declarat, i sabeu que us agradeu, però el fet d'estar lluny també fa que aquest sentiments siguin una mica estranys. T'agrada el voldries veure però a l'hora no pot ser per la distància i és quan et plantegis si realment t'agrada o li agrades o no i mil coses més que et deuen venir al cap.
La distància no la podem fer desaparèixer, i el que comporta encara menys (no poder-vos veure quan us agradaria), per això us heu de plantejar si, tot i que sigui a distància, voldries tenir una relació amb aquesta persona o simplement seguir parlant com amics i deixar oberta la possibilitat per quan us pugueu veure.
Com hauràs vist, no et puc donar una resposta clara al que podries fer, però donat temps per decidir!
una forta abraçada!
Anissa Ouali, @AniOuali
Les relacions a distància son tot un repte!! Amb això no et vull dir que siguin impossibles, ni que no es puguin donar. Es totalment cert, que aquest estil de relació és difícil sobretot si no estem gens acostumats, ja que és molt diferent tant el parlar com veure’l cada x temps (i sobretot com tu dius, s'ha de tenir en compte l'edat per poder baixar a Bcn cada cop que vulgui).
Com et diu el teu amic existeix l'Skype, el Facebook, parlar pel Whatsapp, etc... i podrien ser eines per mantenir el contacte, i poder experimentar què és això d'una relació a distància. No és gens ridícul.
Sobre l'embolic, els dos us heu declarat, i sabeu que us agradeu, però el fet d'estar lluny també fa que aquest sentiments siguin una mica estranys. T'agrada el voldries veure però a l'hora no pot ser per la distància i és quan et plantegis si realment t'agrada o li agrades o no i mil coses més que et deuen venir al cap.
La distància no la podem fer desaparèixer, i el que comporta encara menys (no poder-vos veure quan us agradaria), per això us heu de plantejar si, tot i que sigui a distància, voldries tenir una relació amb aquesta persona o simplement seguir parlant com amics i deixar oberta la possibilitat per quan us pugueu veure.
Com hauràs vist, no et puc donar una resposta clara al que podries fer, però donat temps per decidir!
una forta abraçada!
Anissa Ouali, @AniOuali
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
