El consultori

Buff...

No sé per on començar... Fa temps que penso que em puc sentir atreta per les persones del meu mateix sexe però en el meu cap m'ho negava i posava excuses barates perquè no ho podia acceptar. A poc a poc he anat fent-me més cas i escoltant-me més i he descobert que m'agrada una noia de l'altra classe. Ens vam declarar mutuament i fins aqui tot molt maco però mons pares s'hi han posat pel mig. Van descobrir que ella era bisexual i s'han obsessionat en que m'ha menjat el coco i que ara m'arruinaré la vida només per tenir les hormones alterades. Posen l'excusa de que em marginaran i que no volen res dolent per mi, que entenc que no ho vulguin, pero en part es perq no ho accepten i els hi fa por el que diran els altres. Diuen que soc molt jove per decidir-me ja cap a un camí però jo tampoc em poso cap etiqueta només se que vull estar amb ella i punt. No puc deixar de ser el que soc o el que sento perque ells no ho volen. M'han prohibit que passi res entre nosaltres o sino em quedare sense viatge de fi de batxillerat. Pero vull seguir veient-la. Què faig? I si en part tenen raó? Pero crec que qi mha menjat el cap son ells... Ja no tinc res clar...

Hola,

Sóc l'Helena Angel, psicòloga de l'IESP. Igual que a tu també t'ha costat temps acceptar el que sents, ells també han de passar per un procés d'acceptació de qui és la seva filla. Hi ha pares i mares que aquest procés els hi costa més i altres que els hi costa menys, però en tot cas ser bisexual, homosexual o heterosexual no fa que una persona sigui pitjor o que signifiqui que les coses li aniran malament o bé. Això no ho determina l'orientació sexual.

Per tant, dóna temps als teus pares per a que es facin a la idea i si veus que els hi costa molt, recomana'ls-hi l'AMPGIL (Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, bisexuals i transsexuals)



Esperem haver-te ajudat, i gràcies per utilitzar el consultori i confiar en nosaltres!

Una abraçada!

Helena Angel
@HelenaAL
www.consultajove.cat