El consultori

Ja estem cansades

Hola, sóc una noia de 15 anys i t'explicare la meva situacio:
tinc una amiga que fa 2 anys els seus pares es van separar i a arrel d'aixo va començar a fer el tonto amb el menjar. primer deia qe menjava poc perque li sentava malament.. llavors va arribar l'estiu i al arribar a setembre a les classes va fer un canvi brutal (la noia estava pleneta abans, cosa que mencantava). ella ens negava que li passes res.. i al cap de dos mesos la van ingresar perque es va desmaiar perque no tenia forçes. els seus pares no fan res, semblen tontos perque som les seves amigues qui de veritat ens hi posem. sa mare ens dona responsabilitats com vigileula i coses d'aquest estil i aixo ens esta amargant la vida perque si la controlem, no vivim la nostra vida i hem destar pendent della tota l'estona. quan va sortir de l'hospital al cap dun mes se la veia mes pleneta pero no com a nosaltres ens agrada (com abans). llavors va venir aquest estiu 2013 i va tornar a perdre pes. estem segures que tornara a estar ingresada d'aqui poc.
LA COSA ÉS LA SEGÜENT:
esta obsesionada amb ser popular, estar prima i tenir unes cames primes,es fixa amb tothom que es guapo i minimament popular i amb les persones qe de veritat hem fet per ella no tant. Les deves amigues mes properes (jo i dos mes) estem fartes de que ens menteixi perque ja vam parlar amb la psicologa del nostre centre i ens va dir que era molt normal qe ens mentis perque forma part de la malaltia. el que passa es que aquestes mentides es van fent una bola, i aixo esta fent que cada vegada li tingui mes rabia o em deixi de caure be. i penso vale tia que es la seva malaltia etc... pero es que es cada dia.
NECESSITARIA AJUDA SI US PLAU, de veritat. Moltes gràcies.

Tragaluz

Hola Tragaluz!

És normal que us sentiu enfadades amb la vostra amiga, a ningú li agrada que li expliquin mentides, ni tampoc ens agrada quan sentim que l'altre persona no valora tot el que fem per ell o ella, així que és comprensible que us sentiu cansades. Tot i així, us animo a que intenteu recordar, tal i com us ha comentat la psicòloga del cole, que el comportament que mostra la vostra amiga és a causa de la malaltia, és a dir, que feu un esforç més dels que ja esteu fent per recordar que no és ella qui realment es comporta d'aquesta manera, sinó que és la malaltia la que la fa mostrar-se així. Si teniu una mica més de paciència arribarà el dia que tornarà a ser ella mateixa i de ben segur que valorarà i us agrairà tot el que esteu fent per ella. Mentrestant, us recomano que intenteu treure-li importància als comentaris i actituds que mostri i que mireu de parlar i estar pendents d'altres coses també, no li doneu moltes voltes, cada una de vosaltres teniu la vostra pròpia vida i l'heu de disfrutar! Una abraçada!