noi1998anònim
Any: 1998
Comarca: Baix Camp
Data: 15/11/14 21:52
Any: 1998
Comarca: Baix Camp
Data: 15/11/14 21:52
Els meus pares es separen
Bé, tinc 16 anys i els meus pares ja fa temps que van decidir separar-se. De fet només la meva mare, perquè el meu pare faria tot el que pugués per tornar a estar junts, i l'he vist plorant moltes nits :( Mai s'han enfadat molt, ni es discutien ni res, en gran part ha sigut perquè a la meva mare li ha donat la gana de viure tots separats...
Em contestaràs que tindrà algun motiu i que bla bla bla, però no és així, viviem tots bé i ja feia temps que ho tenia decidit.. És igual. Doncs resulta que ella ja viu a un altre pis bastant lluny, mentre jo segueixo aquí, a la casa de sempre, la casa on porto vivint 16 anys. I ara vol que jo i el meu germà (ell en té 14) anem una setmana a viure amb ella i una amb el meu pare.
La meva consulta és saber si m'hi puc negar d'alguna manera, perquè jo sempre he dormit sota el mateix sostre i no vull canviar-me de casa. Vull estar amb el meu pare i viure sempre aquí. Amb 16 anys, em poden obligar a anar-me'n a viure amb ma mare??? Soc menor, però tinc uns drets i vull quedar-me aquí!! Què he de fer? Aquí ho tinc tot, estic fent bat i no tinc ganes de lios ni merdes, si necessito apunts de l'any passat em giro i els tinc, i aquí tinc l'ordinador amb tot.
Resumint, que no em dona la gana de canviar-me de casa, i que si ja no veig la meva mare cada dia no em moriré, ho he superat ja aquestes últimes setmanes, i no vull anar a dormir allí perquè casa meva és aquesta i com a persona tinc uns drets per decidir amb qui vull estar.
Què he de dir?? Siusplau, no em contesteu que si la mare se sentira sola que si bla bla bla... que ja la veig i alguns dies vaig a dinar al seu pis.
La meva consulta és què he de fer i com em nego a anar a viure amb ella ni que només sigui una setmana si altra no. Vull quedar-me aquí i no sé quins motius més ficar. Per mi, l'únic vàlid és perquè no vull. Ja soc a casa i aquí estic perfecte.
Gràciees :)
Em contestaràs que tindrà algun motiu i que bla bla bla, però no és així, viviem tots bé i ja feia temps que ho tenia decidit.. És igual. Doncs resulta que ella ja viu a un altre pis bastant lluny, mentre jo segueixo aquí, a la casa de sempre, la casa on porto vivint 16 anys. I ara vol que jo i el meu germà (ell en té 14) anem una setmana a viure amb ella i una amb el meu pare.
La meva consulta és saber si m'hi puc negar d'alguna manera, perquè jo sempre he dormit sota el mateix sostre i no vull canviar-me de casa. Vull estar amb el meu pare i viure sempre aquí. Amb 16 anys, em poden obligar a anar-me'n a viure amb ma mare??? Soc menor, però tinc uns drets i vull quedar-me aquí!! Què he de fer? Aquí ho tinc tot, estic fent bat i no tinc ganes de lios ni merdes, si necessito apunts de l'any passat em giro i els tinc, i aquí tinc l'ordinador amb tot.
Resumint, que no em dona la gana de canviar-me de casa, i que si ja no veig la meva mare cada dia no em moriré, ho he superat ja aquestes últimes setmanes, i no vull anar a dormir allí perquè casa meva és aquesta i com a persona tinc uns drets per decidir amb qui vull estar.
Què he de dir?? Siusplau, no em contesteu que si la mare se sentira sola que si bla bla bla... que ja la veig i alguns dies vaig a dinar al seu pis.
La meva consulta és què he de fer i com em nego a anar a viure amb ella ni que només sigui una setmana si altra no. Vull quedar-me aquí i no sé quins motius més ficar. Per mi, l'únic vàlid és perquè no vull. Ja soc a casa i aquí estic perfecte.
Gràciees :)
InterPersonal
Data: 19/11/2014 16:39
Data: 19/11/2014 16:39
Hola!!
veig que tens claríssim el que tu vols fer i fins i tot el que no vols que jo et digui…
De totes maneres has escrit i has fet una consulta, per tant intentaré dir-te el que jo en penso de tot plegat, si et sembla bé perfecte i si no és el que volies escoltar, simplement oblida-ho. Et sembla?
Mira, pel que fa al tema legal m'agradaria deixar-lo de banda, ja que quan arribem a aquests extrems és perquè totes les altres vies no han funcionat i em sembla que no és el cas.
Que els nostres pares es separin no és mai fàcil, ni agradable, ni cap experiència que ningú vulgui viure voluntàriament, i els fills, la majoria de vegades injustament, acaben pagant les conseqüències dels fracassos matrimonials. Tu ja tens 16 anys i les idees molt clares i una opinió sobre el què ha passat i per quins motius ha passat. Entenc que el més còmode per tu és quedar-te a casa teva i no moure't, però a vegades el més còmode per un, no és la millor solució. Tota aquesta comoditat que guanyaràs quedant-te a viure on ets, està molt bé, però la teva mare és la teva mare i si no vius mai amb ella t'hauràs d'esforçar el doble per mantenir el vincle que ara us uneix. Quan quedis amb ella, hauràs d'explicar-li coses, posar-la al dia, donar-li conversa, etc, no n'hi haurà prou amb què et posis a mirar la tele mentre ella prepara el sopar o fa el que sigui, no hi podrà hever silencis perquè anireu perdent la confiança que la convivència comporta. Per tant, guanyes comoditat i perds tranquil·litat? Pot ser?
Mira, no cal que ho facis com ella t'ho demana, estic d'acord que a la teva edat la teva opinió no pot deixar-se de banda. Però entre el blanc (viure una setmana amb ella) i el negre (quedar-te sempre a casa teva amb el pare) hi ha molts matissos de gris, no podríeu trobar un terme mig que us satisfaci a tots? A més, això no vol dir que en un moment donat, si pel que sigui el que decidiu deixa d'anar-te bé, no ho puguis canviar.
Fes-me cas, no deixis de compartir el dia a dia amb la teva mare, a la llarga ho agrairàs, n'estic més que segura.
La flexibilitat és una qualitat importantíssima per la vida, mostra't flexible, digue'ls-hi tot el que penses i busqueu entre tots una solució.
Sort!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
veig que tens claríssim el que tu vols fer i fins i tot el que no vols que jo et digui…
De totes maneres has escrit i has fet una consulta, per tant intentaré dir-te el que jo en penso de tot plegat, si et sembla bé perfecte i si no és el que volies escoltar, simplement oblida-ho. Et sembla?
Mira, pel que fa al tema legal m'agradaria deixar-lo de banda, ja que quan arribem a aquests extrems és perquè totes les altres vies no han funcionat i em sembla que no és el cas.
Que els nostres pares es separin no és mai fàcil, ni agradable, ni cap experiència que ningú vulgui viure voluntàriament, i els fills, la majoria de vegades injustament, acaben pagant les conseqüències dels fracassos matrimonials. Tu ja tens 16 anys i les idees molt clares i una opinió sobre el què ha passat i per quins motius ha passat. Entenc que el més còmode per tu és quedar-te a casa teva i no moure't, però a vegades el més còmode per un, no és la millor solució. Tota aquesta comoditat que guanyaràs quedant-te a viure on ets, està molt bé, però la teva mare és la teva mare i si no vius mai amb ella t'hauràs d'esforçar el doble per mantenir el vincle que ara us uneix. Quan quedis amb ella, hauràs d'explicar-li coses, posar-la al dia, donar-li conversa, etc, no n'hi haurà prou amb què et posis a mirar la tele mentre ella prepara el sopar o fa el que sigui, no hi podrà hever silencis perquè anireu perdent la confiança que la convivència comporta. Per tant, guanyes comoditat i perds tranquil·litat? Pot ser?
Mira, no cal que ho facis com ella t'ho demana, estic d'acord que a la teva edat la teva opinió no pot deixar-se de banda. Però entre el blanc (viure una setmana amb ella) i el negre (quedar-te sempre a casa teva amb el pare) hi ha molts matissos de gris, no podríeu trobar un terme mig que us satisfaci a tots? A més, això no vol dir que en un moment donat, si pel que sigui el que decidiu deixa d'anar-te bé, no ho puguis canviar.
Fes-me cas, no deixis de compartir el dia a dia amb la teva mare, a la llarga ho agrairàs, n'estic més que segura.
La flexibilitat és una qualitat importantíssima per la vida, mostra't flexible, digue'ls-hi tot el que penses i busqueu entre tots una solució.
Sort!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
